No tinc clar si Enigma és el millor restaurant del món, que òbviament és una categorització que frega l’impossible o l’absurd. Tampoc tinc clar que sigui el restaurant de tota la pila que he anat que m’hagi agradat més o n’hagi sortit més content. No vaig estar mai al Bulli, però si que noto més…
+
A escassos trenta minuts de Shinjuku, un dels centres neuràlgics, logístics i d’oci de la capital actual de Japó, existeix un dels restaurants que més em va captivar durant l’estància a Tokio. Pràcticament impossible de reservar, amb una estrella Michelin, una sala quadrada que també és la cuina i no passa de 9m2, Sushi Shin…
+
Colmado Wilmot no és un restaurant, tampoc un colmado com a tal. Colmado Wilmot no és ni tant sols un concepte, sinó una realitat ben tangible, existent, i d’aquelles difícils de trobar. Un lloc, una carta i un ambient que conviden a la repetició. Una conjunció que m’impulsaria a ser-ne client habitual si no fos…
+
Gelida és un oasis a l’eixample de Barcelona. No tant per paradisíac sinó per exclusiu. I en quan a l’atribut d’exclusiu, no tant pel luxe -totalment inexistent- sinó per la seva unicitat. Al Gelida serveixen menjar tradicional i porrons de vi tirat de preu. Baratíssim, boníssim. Servei que no parla ni català ni en té…
+
Em parlen de La Tartareria a la feina. Concepte diferent, restaurant focalitzat en carn i peix cru; com el seu nom indica: tàrtars. Indago ràpidament i trec varies conclusions immediates: hi he d’anar, el preu pujarà sí o sí (per tant no només hi he d’anar sinó que hi he d’anar aviat) i que vull…
+
Via Veneto és un dels pinacles de la restauració a Barcelona. Una fortalesa, un reducte, en molts sentits. Un escut contra l’embat modern a la que està sotmesa la gastronomia barcelonina. Pràcticament seixanta anys a l’esquena, tres sols Repsol, una estrella Michelin, i el temple predilecte de Joan Laporta. Segurament -si més no per mi-…
+
Tenia bones expectatives per l’Adobo Adobar. D’aquelles que fan por als que ens agrada anar de restaurant. De les que t’anticipen que és provable que surtis amb un gust agredolç per haver trobar un lloc més, que és bo, o molt bo, però inferior a les expectatives. Cada cop costa més descobrir la sorpresa, l’excel·lència…
+
Em sorprèn que dels pocs restaurants que em faltaven per provar de l’Escala fos Miryam. Em sorprèn perquè és un prototip de lloc d’aquells que m’agrada, que no puc evitar jutjar-lo amb més subjectivitat de la que ja un sol analitzar un restaurant. Restaurant familiar, de tota la vida, interiors de fusta, que no necessita…
+
Intento no fer cròniques a restaurants als que fa temps que no visito, però Dos Palillos vull que en sigui l’excepció. Recordar i valorar quan fa quatre anys que no trepitges un lloc no és fàcil, però de nou, Dos Palillos és diferent. Tinc marcat a foc l’excepcionalitat del lloc, en tots els sentits de…
+
Terres de l’Ebre és una zona de Catalunya de la qual conec poc o pràcticament res a nivell gastronòmic. Deixant-me guiar per autòctons de la zona, acabem dinant a un restaurant mític de La Ràpita: Casa Asmundo. Entro al restaurant ja advertit de l’estil del lloc; taules, cadires, decoració i ambient magníficament antiquat. Als pocs…
+