Tenia bones expectatives per l’Adobo Adobar. D’aquelles que fan por als que ens agrada anar de restaurant. De les que t’anticipen que és provable que surtis amb un gust agredolç per haver trobar un lloc més, que és bo, o molt bo, però inferior a les expectatives. Cada cop costa més descobrir la sorpresa, l’excel·lència inmatissable. Cada dia que passa és més difícil destronar els indestronables i descobrir un lloc que conquereixi l’olímp. Quan un es troba a si mateix fent volar coloms abans d’un restaurant al que té ganes, la racionalitat ràpidament t’abufeteja dient-te que no, que ja no comptis amb la sorpresa.
Adobo adobar és i va ser l’excepció. Tornar-se a trobar amb aquella sorpresa pròpia de quan jo encara era un neòfit gastronòmic.
Amb Enrique Valentí al capdavant dels fogons, Adobo Adobar ocupa l’espai des d’inicis del 2021 del que havia estat el Contraluz. Zona alta de Barcelona, prop del mític Dos Torres. Entrada enjardinada, terrassa d’aquelles que t’encantaria tenir a casa; whisky, copa el puro i les rialles dels amics que s’han quedat a sopar i amb els que esteu fent bromes d’aquestes que ja no es poden fer enlloc.
Ja només entrar a l’Adobo topes amb aquest contagi de felicitat. Un contrast que t’acompanya durant tota l’experiència de seriositat còmode, d’excel•lència relaxada. Llum tènue i quadres gegants a la paret.
Carta dimensionada a la perfecció. Seccions de plats prou independents entre elles per poder enfocar el sopar de varies formes adequant-se tant un sopar romàntic en parella o a un sopar en família sent 4, 8 o 12; fins i tot un àpat de feina o celebració sent una vintena.
Passant al menjar, he de començar obligatòriament pel tàrtar de tomàquet. Quan un amic me’l va recomanar em venia tant poc de gust com quan el vaig veure a la carta. Pel títol, em suscitava zero interès. Sort que em refio del criteri d’aquest amic i de la seva insistència en que aquell plat era imprescindible. Brillant, dels millors plats que he menjat en el que duem d’any. Un plat que sens dubte demanaré absolutament cada cop que hi vagi (els quals ja calculo que seran varis l’any a partir d’ara).
L’ensaladilla estava bona. Molt fàcil però amb contrapunts àcids que la balancejaven. Decent, recomanable, tot i que discreta comparada amb els altres plats.
De la secció de peix adobat, emblema del restaurant, vàrem decidir-nos pel Caçó. Fantàstic. Tendre no, tendríssim, melós no només en textura sinó en aromes i al paladar, on l’adobat acompanyava amb un balanç perfecte el gust del peix. Immaculat i immillorable.
Filet au pebre, recepta tradicional, ben executada i amb molta classe. Els acompanyaments de les carns van a part i, tot i veure racions XXXL de patates fregides amb una pinta superlativa, vàrem apostar pel puré amb mantega. Sublim, i exactament l’acompanyament que esperava pel filet.
L’apartat dolç no es queda curt. El coulant és immens, l’aconsellen per dues persones. No és el millor que he menjat mai però era pràcticament immillorable. Potser que sigui de tal descomunal dimensió li treu part de la gràcia, aquella sensació de no voler que s’acabi.
Carta de vins superlativa tot i que la vàrem explorar poc -més enllà de llegir-la entera- i només vàrem fer algunes copes. Vaig veure-hi el telescopico de Frontonio a un preu prou sensat; si el mantenen, caurà segur la propera vegada que trepitgi l’Adobo. Servei a l’altura de l’ambient, menjar i oferta gastronòmica que tenen, poc a millorar.
Pensava que tardaria més en tornar a trobar restaurants que em suscitessin posar-los 10 godalls. Sorpresa extremadament grata. Hi tornaré aviat.
Puntuació: 10 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, C/ del Milanesat, 19, 08017
Vaig pagar: 55€ Preu mig: 60€
Data de visita: 2023