Can Rafael és un restaurant a Seva, prop de Tona, prop de Vic. Bé, més ben dit, és EL restaurant de Seva. De tall tradicional, ample, amb moltes taules i força personal, però tot ben cuidat i arreglat. Recorda als restaurants on fa anys la gent anava per una celebració informal, un bateig, un dinar…
+
Em sorprèn que dels pocs restaurants que em faltaven per provar de l’Escala fos Miryam. Em sorprèn perquè és un prototip de lloc d’aquells que m’agrada, que no puc evitar jutjar-lo amb més subjectivitat de la que ja un sol analitzar un restaurant. Restaurant familiar, de tota la vida, interiors de fusta, que no necessita…
+
Terres de l’Ebre és una zona de Catalunya de la qual conec poc o pràcticament res a nivell gastronòmic. Deixant-me guiar per autòctons de la zona, acabem dinant a un restaurant mític de La Ràpita: Casa Asmundo. Entro al restaurant ja advertit de l’estil del lloc; taules, cadires, decoració i ambient magníficament antiquat. Als pocs…
+
La Clota és un restaurant mític de l’Escala. Zona del port, amb terrassa i interior, porten dues generacions oferint cuina mediterrània típica. Freqüentat per locals, gent amb segones residències a Riells o turistes amb vaixells amarrats, té aquella aura de lloc de sempre, familiar. He menjat a La Clota en nombroses ocasions, i si bé…
+
A Barcelona l’etiqueta de restaurant per turistes equival, el l’inmensa majoria de casos, a una clara senyal de lloc a evitar. La Barca de Salamanca és l’excepció que confirma la regla. Essent un restaurant durament conourregut per tota classe de galtavermell, estiu o hivern, tant és, ofereix una experiència gastronòmica que no defrauda. La Barca…
+
La llar dels pescadors és un restaurant situat al port de l’escala. Espaiós, desactualitzat, senzill. És el meu restaurant de confiança per dinar després de les sortides en moto d’aigua. El caire informal i descuidat del lloc complementa i culmina els matins de navegació de forma perfecta. Hi sol haver lloc, sense reserva, a última…
+
L’Escala duu uns anys d’acceleració turística i gastronòmica. Nous locals, restaurants canviats i negocis amb rentats de cara. El Caravel·la fa anys que existeix, però de la mateixa manera en la que ha permutat el seu voltant – ara peatonal – el restaurant també ha canviat. Difícil jutjar si a millor o a pitjor, no…
+
Platja d’Aro: Trampes per turistes. Llocs sense més. El passeig. La sorra. Guiris per tots costats. M&B enmig, camuflat, o essent un més, però fent-ho bé. Dinar arran de platja, quatre amics cansats de caminar. El lloc recomanat pel pare d’un d’ells que hi sol fer mariscades; no va ser el cas, tocava arròs, però…
+