Can Rafael és un restaurant a Seva, prop de Tona, prop de Vic. Bé, més ben dit, és EL restaurant de Seva. De tall tradicional, ample, amb moltes taules i força personal, però tot ben cuidat i arreglat. Recorda als restaurants on fa anys la gent anava per una celebració informal, un bateig, un dinar…
+
Can Marlau és agafar el Gelida (9 🐖 godalls) i refinar-lo el màxim possible sense perdre identitat i estil casolà-tradicional. Racions més petites, preus tres vegades més alts -segueixen essent raonables, és el Gelida que és insultantment barat-, i quatre vegades menys farcit de gent. Decoració poc afinada però que no desentona amb la idea…
+
A escassos trenta minuts de Shinjuku, un dels centres neuràlgics, logístics i d’oci de la capital actual de Japó, existeix un dels restaurants que més em va captivar durant l’estància a Tokio. Pràcticament impossible de reservar, amb una estrella Michelin, una sala quadrada que també és la cuina i no passa de 9m2, Sushi Shin…
+
Colmado Wilmot no és un restaurant, tampoc un colmado com a tal. Colmado Wilmot no és ni tant sols un concepte, sinó una realitat ben tangible, existent, i d’aquelles difícils de trobar. Un lloc, una carta i un ambient que conviden a la repetició. Una conjunció que m’impulsaria a ser-ne client habitual si no fos…
+
Gelida és un oasis a l’eixample de Barcelona. No tant per paradisíac sinó per exclusiu. I en quan a l’atribut d’exclusiu, no tant pel luxe -totalment inexistent- sinó per la seva unicitat. Al Gelida serveixen menjar tradicional i porrons de vi tirat de preu. Baratíssim, boníssim. Servei que no parla ni català ni en té…
+
L’Hostal de Ca l’Enric és el restaurant annex -a escassos metres, compartint pàrquing- al conegut “Ca l’Enric” (9.5 🐖 godalls). Aquest últim, amb una estrella Michelin, és un dels meus restaurants estrellats preferits fora de la capital del país, i reconec que tenia moltes ganes de provar el seu germà petit. Té un espai exterior…
+
Via Veneto és un dels pinacles de la restauració a Barcelona. Una fortalesa, un reducte, en molts sentits. Un escut contra l’embat modern a la que està sotmesa la gastronomia barcelonina. Pràcticament seixanta anys a l’esquena, tres sols Repsol, una estrella Michelin, i el temple predilecte de Joan Laporta. Segurament -si més no per mi-…
+
Cal Ganso em va fascinar per la senzillesa, el preu, el servei i l’essència de restaurant tradicional al que estic acostumat. Començo així, amb la conclusió, perquè està tant clara en aquest sentit que trobo que no importa dir-la sense context previ, sense explicació. Cal Ganso és un restaurant a peu de carretera a Llorà….
+
Aprofito que avui fa 6 mesos justos d’un dels dies més especials de la meva vida –el dia que em vaig casar- per fer una ressenya pendent de fa temps: el restaurant insígnia de’n Nandu Jubany, Can Jubany. Vaig fer entrega de l’anell de compromís allà, durant el sopar que ara us descriuré. Genoll a…
+
Un familiar em diu l’altre dia que sempre puntuo molt baix els restaurants gallecs. A Barcelona he escrit sobre O’retorno (7.5 🐖 godalls) i Colectiva Barranco (7 🐖 godalls), però ha fet falta un restaurant madrileny per oferir –en el meu parer- una experiència excel·lent: Garelos. Garelos és un restaurant mític de Madrid, amb varis…
+