Lombo és el nou restaurant d’Eugeni Diego (Apluma – 8.5 🐖 godalls i Tamae – 8.5 🐖 godalls). Quan vaig saber que existia una nova creació d’un dels millors artificiers gastronòmics de Barcelona em varen faltar cames per anar-hi. Literalment el següent dinar que teníem previst fer amb uns amics vaig ordenar de forma impositiva…
+
Panoramix és un petit restaurant a Molló, prop de Camprodon. Ens hi acostem amb les expectatives molt altes, alimentades pels elogis constants dels amics amb qui hem reservat per dinar. A mi ja em tenien convençut fa temps explicant-me el concepte: plats molt ben elaborats, influència russa de la cap de cuina en una proposta…
+
És molt més fàcil sopar a un restaurant que escriure sobre l’experiència en qüestió. Bé, ho és si el restaurant no és el Disfrutar. Eren quarts de dues d’una matinada entre setmana amb toc de queda. La Laura buscava un taxi, i el meu únic tros de pensament no ocupat en digerir mentalment allò que…
+
Sempre he vist el Coure com un niu, un bressol d’un dels meus restaurants preferits de Barcelona (Nairod 10 🐖 godalls) i una recent incorporació a la llista de recomanacions com és el Deliri 9 🐖 godalls. Expectativa alta que he sostingut durant temps. He arribat a repetir tants cops que hi volia anar un…
+
Cal Sagristà és la cúspide de la cuina catalana tradicional. Poques coses agraeixo més als meus pares –en lo referent al tema gastronòmic, no fotem el boig- que haver-me descobert aquest restaurant. Visita a un celler (Mas Llunes, recomanable), cata de vins i “anar a dinar a un restaurant que no coneixes” com a regal…
+
Deliri neix fa pocs anys de la ma de David Morera. És curiós perquè no he situat al cuiner i la seva trajectòria fins al moment d’escriure aquesta crítica. En David és ex-coure com en Rusty del Nairod (10 🐖 godalls), el qual queda ben a prop. Últimament amics i coneguts no deixen de recomanar-me…
+
L’home dels Nassos és un restaurant de menú degustació tancat al barri de Sants de Barcelona. Diria que és el típic lloc on els cal poc màrqueting i es refien del boca-orella promogut pels clients els quals, satisfets, corren a explicar-ho als seus amics siberites. Va ser el meu cas; tot i viure-hi a pocs…
+
Monocrom wine va mantenir-se a la llista de pendents juntament amb Taverna Oníric (9 🐖 godalls) durant molt temps. Per mi són restaurants homònims, similars fins i tot. Plaça Cardona, Sant Gervasi – Galvany. Local discret des de fora, boca d’entrada quadrada. Logitip amb estil, color negre contrastat amb els grisos i la fusta de…
+
Vaig descobrir el Robata sent un neòfit de la gastronomia Barcelonina. 5 anys després, amb una experiència consolidada, segueix sent un referent per menjar japonès de qualitat. Costa trobar-li una alternativa. Sí, llocs on menjar un sushi de més qualitat n’hi ha. També pot un trobar restaurants més autèntics, més alineats amb la gastronomia japonesa,…
+
Ca l’Enric és un restaurant amb una estrella Michelin, prop d’Olot. Vull puntualitzar que vaig anar al Disfrutar ** -en breus caurà crítica- poc temps abans de Ca l’Enric. El llistó estava alt tot i la diferència en la lliga a la que juguen, enfocament, preu i ciutat dels dos llocs. Veient-ho ara, me n’adono…
+