No tinc clar si Enigma és el millor restaurant del món, que òbviament és una categorització que frega l’impossible o l’absurd. Tampoc tinc clar que sigui el restaurant de tota la pila que he anat que m’hagi agradat més o n’hagi sortit més content. No vaig estar mai al Bulli, però si que noto més…
+
Sembla que tots els restaurants nous que van apareixent tant a Girona com Barcelona -la primera clarament influenciada per les tendències de la capital- estiguin ara tallats pel mateix patró. No és quelcom negatiu a priori, donat que aquesta moda sembla voler fer les coses bé, amb més escola, millor producte, i allunyat d’altres tendències…
+
A escassos trenta minuts de Shinjuku, un dels centres neuràlgics, logístics i d’oci de la capital actual de Japó, existeix un dels restaurants que més em va captivar durant l’estància a Tokio. Pràcticament impossible de reservar, amb una estrella Michelin, una sala quadrada que també és la cuina i no passa de 9m2, Sushi Shin…
+
Em parlen de La Tartareria a la feina. Concepte diferent, restaurant focalitzat en carn i peix cru; com el seu nom indica: tàrtars. Indago ràpidament i trec varies conclusions immediates: hi he d’anar, el preu pujarà sí o sí (per tant no només hi he d’anar sinó que hi he d’anar aviat) i que vull…
+
L’Hostal de Ca l’Enric és el restaurant annex -a escassos metres, compartint pàrquing- al conegut “Ca l’Enric” (9.5 🐖 godalls). Aquest últim, amb una estrella Michelin, és un dels meus restaurants estrellats preferits fora de la capital del país, i reconec que tenia moltes ganes de provar el seu germà petit. Té un espai exterior…
+
Via Veneto és un dels pinacles de la restauració a Barcelona. Una fortalesa, un reducte, en molts sentits. Un escut contra l’embat modern a la que està sotmesa la gastronomia barcelonina. Pràcticament seixanta anys a l’esquena, tres sols Repsol, una estrella Michelin, i el temple predilecte de Joan Laporta. Segurament -si més no per mi-…
+
Uribou és el restaurant més genuïnament japonès de Barcelona. És l’evolució natural del restaurant que compartia pràcticament paret amb Cocina Hermanos Torres o Sanabrés (8’5 🐖 godalls). No només va escurçar el nom (de «Cuina de l’Uribou» a simplement «Uribou») i cambiar de lloc; la transformació del concepte gastronòmic respon a l’evolució i maduresa de…
+
Tenia bones expectatives per l’Adobo Adobar. D’aquelles que fan por als que ens agrada anar de restaurant. De les que t’anticipen que és provable que surtis amb un gust agredolç per haver trobar un lloc més, que és bo, o molt bo, però inferior a les expectatives. Cada cop costa més descobrir la sorpresa, l’excel·lència…
+
L’Umai és l’únic restaurant japonès de Girona. Els buffets, els restaurants asiàtics que foten de tot, i altres aberracions escampades per la ciutat no els compto ni encaixen amb l’etiqueta de “restaurant japonès”; si bé és cert que recentment ha sortit algun restaurant de Ramen prou decent que sí podria entrar a la categoria, tampoc…
+
Aprofito que avui fa 6 mesos justos d’un dels dies més especials de la meva vida –el dia que em vaig casar- per fer una ressenya pendent de fa temps: el restaurant insígnia de’n Nandu Jubany, Can Jubany. Vaig fer entrega de l’anell de compromís allà, durant el sopar que ara us descriuré. Genoll a…
+