Can Rafael és un restaurant a Seva, prop de Tona, prop de Vic. Bé, més ben dit, és EL restaurant de Seva. De tall tradicional, ample, amb moltes taules i força personal, però tot ben cuidat i arreglat. Recorda als restaurants on fa anys la gent anava per una celebració informal, un bateig, un dinar…
+
No tinc clar si Enigma és el millor restaurant del món, que òbviament és una categorització que frega l’impossible o l’absurd. Tampoc tinc clar que sigui el restaurant de tota la pila que he anat que m’hagi agradat més o n’hagi sortit més content. No vaig estar mai al Bulli, però si que noto més…
+
Mordisco és un dels molts clàssics de Barcelona que fins fa quatre dies em faltava per visitar. Hi acabo sopant de la mà d’un bon amic que n’hi és assidu, coneix bé la història i els amos. Em detalla fil per randa la trajectòria i lligams amb el famós grup Tragaluz; grup estimat per uns,…
+
Bartali és l’única pizzeria de Girona que ho té tot: zona, preu, menjar, servei i ambient. Restaurant relativament nou, prop de plaça del vi 7 del casc antic; lloc on no fa masses anys era pràcticament un erm en quan a restaurants però ha tingut una renaixença gastronòmica espectacular: Bèstia, SAFO, Bartali, i més que…
+
Can Marlau és agafar el Gelida (9 🐖 godalls) i refinar-lo el màxim possible sense perdre identitat i estil casolà-tradicional. Racions més petites, preus tres vegades més alts -segueixen essent raonables, és el Gelida que és insultantment barat-, i quatre vegades menys farcit de gent. Decoració poc afinada però que no desentona amb la idea…
+
L’Hostal de Ca l’Enric és el restaurant annex -a escassos metres, compartint pàrquing- al conegut “Ca l’Enric” (9.5 🐖 godalls). Aquest últim, amb una estrella Michelin, és un dels meus restaurants estrellats preferits fora de la capital del país, i reconec que tenia moltes ganes de provar el seu germà petit. Té un espai exterior…
+
Entro al Memorias de China i m’entra una sensació d’estar-me immergint a una copia del Botafumeiro ideada per Xi Jinping. Si no m’equivoco, no queden massa lluny. Aquella fusta, els espais grossos, el passadís amb fotografies de famosos –n’hi ha una de Piqué i Shakira de joves. Tant temps portaven junts?- i un servei mitjanament…
+
Via Veneto és un dels pinacles de la restauració a Barcelona. Una fortalesa, un reducte, en molts sentits. Un escut contra l’embat modern a la que està sotmesa la gastronomia barcelonina. Pràcticament seixanta anys a l’esquena, tres sols Repsol, una estrella Michelin, i el temple predilecte de Joan Laporta. Segurament -si més no per mi-…
+
Tenia bones expectatives per l’Adobo Adobar. D’aquelles que fan por als que ens agrada anar de restaurant. De les que t’anticipen que és provable que surtis amb un gust agredolç per haver trobar un lloc més, que és bo, o molt bo, però inferior a les expectatives. Cada cop costa més descobrir la sorpresa, l’excel·lència…
+
Flash Flash és un històric modern de Barcelona, un icona molt a prop de la zona de festa de Tuset. Es defineixen a si mateixos com una truiteria –un restaurant de truites- però, tot i que n’hi he provat, sempre em venen més de gust altres coses que tenen en carta. Flash Flash és una…
+