Terres de l’Ebre és una zona de Catalunya de la qual conec poc o pràcticament res a nivell gastronòmic. Deixant-me guiar per autòctons de la zona, acabem dinant a un restaurant mític de La Ràpita: Casa Asmundo. Entro al restaurant ja advertit de l’estil del lloc; taules, cadires, decoració i ambient magníficament antiquat. Als pocs…
+
Lombo és el nou restaurant d’Eugeni Diego (Apluma – 8.5 🐖 godalls i Tamae – 8.5 🐖 godalls). Quan vaig saber que existia una nova creació d’un dels millors artificiers gastronòmics de Barcelona em varen faltar cames per anar-hi. Literalment el següent dinar que teníem previst fer amb uns amics vaig ordenar de forma impositiva…
+
Cipresaia va ser un dels referents més importants de la gastronomia catalana i sobretot gironina durant la dècada dels 80. Quico Viader, del meu poble natal al costat de Girona, gestionava aquest reconegut local al casc antic on avui, amb pocs mesos de nova vida, torna a lluir un restaurant amb el mateix nom. El…
+
Panoramix és un petit restaurant a Molló, prop de Camprodon. Ens hi acostem amb les expectatives molt altes, alimentades pels elogis constants dels amics amb qui hem reservat per dinar. A mi ja em tenien convençut fa temps explicant-me el concepte: plats molt ben elaborats, influència russa de la cap de cuina en una proposta…
+
Maison Carne és un restaurant monotemàtic que, com el nom indica, no serveixen peix. El concepte gira al voltant d’entrecots de kilo, a compartir amb un mateix o entre dues persones. Preu fix, sense opcions al menú excepte els postres o una taula de formatges per acabar de sortir rodolant. Entrem al local a primeríssima…
+
És molt més fàcil sopar a un restaurant que escriure sobre l’experiència en qüestió. Bé, ho és si el restaurant no és el Disfrutar. Eren quarts de dues d’una matinada entre setmana amb toc de queda. La Laura buscava un taxi, i el meu únic tros de pensament no ocupat en digerir mentalment allò que…
+
TAMAE és la conjunció de dos mons culinaris barcelonins dels quals he obtingut molt de plaer els últims anys per la ciutat. El Bulli va crear fa temps als cuiners Albert Raurich de Dos Palillos * (en breu tindreu crítica) i Eugeni de Diego de Apluma (8.5 🐖 godalls), els quals es varen ajuntar en…
+
Sempre he vist el Coure com un niu, un bressol d’un dels meus restaurants preferits de Barcelona (Nairod 10 🐖 godalls) i una recent incorporació a la llista de recomanacions com és el Deliri 9 🐖 godalls. Expectativa alta que he sostingut durant temps. He arribat a repetir tants cops que hi volia anar un…
+
Cal Sagristà és la cúspide de la cuina catalana tradicional. Poques coses agraeixo més als meus pares –en lo referent al tema gastronòmic, no fotem el boig- que haver-me descobert aquest restaurant. Visita a un celler (Mas Llunes, recomanable), cata de vins i “anar a dinar a un restaurant que no coneixes” com a regal…
+
Deliri neix fa pocs anys de la ma de David Morera. És curiós perquè no he situat al cuiner i la seva trajectòria fins al moment d’escriure aquesta crítica. En David és ex-coure com en Rusty del Nairod (10 🐖 godalls), el qual queda ben a prop. Últimament amics i coneguts no deixen de recomanar-me…
+