Maison Carne és un restaurant monotemàtic que, com el nom indica, no serveixen peix. El concepte gira al voltant d’entrecots de kilo, a compartir amb un mateix o entre dues persones. Preu fix, sense opcions al menú excepte els postres o una taula de formatges per acabar de sortir rodolant.
Entrem al local a primeríssima hora de sopar, amb més gent esperant que obrissin. D’entrada, molta calor, però durant l’escassa hora i poc que vàrem estar sopant l’aire condicionat va fer bona feina. Mentre esperes, t’expliquen el funcionament i mires la carta de vins et serveixen un paté cortesia de la casa. La veritat és que prou bo, i adient per obrir gana.
Sobta la posada en escena, l’atrezzo: taula de marbre, sense estovalles, ganivet gegantí -marca pallaresa- i uns tubs de petri amb sal gruixuda i pebre semi molt a l’interior; divertit tot plegat. Inclòs en l’experiència hi va un vi cobrat a centímetres; cada cm 1 euro, i ho mesures amb una ampolla gegant que et deixen a taula la qual està marcada per poder-te fer ràpid a la idea de quan has begut i quan et costarà. El provem, però confirmem ràpid la sospita que el vi està força oxidat i no és gran cosa. No és horrible, però conservar bé el vi en ampolles re-utilitzables no és fàcil i qui el begui té molts números de trobar un vi fora del seu millor moment.
Demanem la carta de vins i ens sorprèn, molt interessant. Parlant amb un dels cambrers ens comenta que tot i que el menú i preu en tots els locals de Maison Carne (podríem dir que és una cadena) és tancat i idèntic, tenen certa llibertat per decidir en quan a vi. L’encarregat d’aquest local de Barcelona fa bona feina, i hi surten vins prou poc fàcils -encara- de veure en carta com els de Bodegas Frontonio. Preus correctes, ens decidim per un Montsant de Joan d’Anguera (Finca l’Argatà) però s’equivoquen i ens porten el Planella (també de Joan d’Anguera); ens en donem compte a mitja ampolla i com que és decent i al cobrar-nos ho corregeixen no suposa cap problema.
L’entrecot és superior a la majoria d’entrecots que pots trobar-te en restaurants o de cuina tradicional o d’aquests modernets que els costa fer res gaire bé tot i fer de tot. Ara, no arriba a l’alçada de llocs on serveixen peces més nobles o saben molt bé el que es fan. El preu, òbviament, tampoc és el mateix; a pesar d’haver pujar de 27 a 33€ el menú d’entrecot, patates, amanida i paté, segueix essent imbatible en quan a preu d’entrecot, i més a Barcelona.
Amb l’entrecot de quilo acabes farcit, lluent, brillant. Les patates que l’acompanyen estan ben fregides, poc olioses, cruixents, bé de sal. L’amanida té una vinagreta prou ben aconseguida i és útil per compaginar l’espectre carnívor de gusts del plat únic i principal.
El postra, n’hi ha varis a escollir per 6€, resulta extremadament senzill i a pesar que no és dolent, tampoc és un cheesecake i la porció és ínfima. No el recomano.
En general surto content, pensant que tot plegat potser ha estat per sota d’unes expectatives massa altes i que pel preu no és un mal lloc, sobretot considerant l’escalada recent de preus a absolutament tot arreu. Per anar-hi un dia sense moltíssima gana, compartir un entrecot amb la parella i beure un vi decent, és una opció molt sòlida.
Puntuació 7.5 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, C/ de Mallorca, 204, 08036
Vaig pagar: 50€ | Preu mig: 35€
Data de visita: 2022