Fa uns anys que conec Vinitus; de vista, mai hi havia menjat fins fa ben poc. Vinitus destaca per llargues cues i amuntegament de gent a les portes dels dos locals que té a Barcelona. Locals cuidats, moderns, i retiero: sempre plens. Estan tan plens que no et pares ni a pensar el motiu, el…
+
Monocrom wine va mantenir-se a la llista de pendents juntament amb Taverna Oníric (9 🐖 godalls) durant molt temps. Per mi són restaurants homònims, similars fins i tot. Plaça Cardona, Sant Gervasi – Galvany. Local discret des de fora, boca d’entrada quadrada. Logitip amb estil, color negre contrastat amb els grisos i la fusta de…
+
Ca l’Enric és un restaurant amb una estrella Michelin, prop d’Olot. Vull puntualitzar que vaig anar al Disfrutar ** -en breus caurà crítica- poc temps abans de Ca l’Enric. El llistó estava alt tot i la diferència en la lliga a la que juguen, enfocament, preu i ciutat dels dos llocs. Veient-ho ara, me n’adono…
+
Taverna Oníric és dels restaurants que més temps portava a la meva llista de pendents. No recordo on vaig descobrir el lloc, però tenia clar que era algú amb criteri. Fa unes setmanes vaig passar d’especular sobre el lloc a, per fi, comprovar-lo a paladar propi. Lloc petit, però no tant com creia. Amb caràcter,…
+
La sensació inicial quan entres al Sanabrés és d’haver-se equivocat. Accedeixes i et trobes en una botiga de vins, whiskey i xarcuteria, amb dues taules escasses, sovint ocupades per alguna persona gran picant alguna cosa i, evidentment, bevent vi. Tot seguit et fixes en la nevera de Dry Age al fons de la sala. I…
+
He passat centenars de cops per davant de Plaça del vi 7. Casc antic de Girona, al costat de la petita rambla de la ciutat, ubicada a la plaça de l’Ajuntament que li’n dona el nom. Restaurant cuidat per dins, terrassa àmplia i privilegiada. A fora, cadires gens còmodes, taules de fusta, dia de pluja…
+
No em fa cap mal reconèixer que vaig trobar l’Etapes buscant a la guia Michelin. Com faria un francès acomplexat quan viatja a Barcelona, creient que aquí en sabem menys o ha d’anar en compte. Menú entre setmana per dinar de 15,5€, sense vi, imbatible per cap restaurant dels voltants. Durant una temporada hi treballava…
+
Uain és una botiga de vi al centre urbà de l’Escala. A les nits hi fan sopars, i diria que els dissabtes d’estiu també s’hi pot dinar. El local és petit, i l’Escala duplica el bullici estiu rere estiu; cal reservar i amb dies d’antelació. Rafel Sabadí, sommelier i propietari del Uain, és el germà…
+
Girona té una oferta culinària que marca el ritme del creixent apogeu de la ciutat. Tot i això, no és fàcil trobar una cuina desmarcada com la del Vintages. El local és petit, millor reservar. Llum baixa, atmosfera nostàlgica i façana curiosa. Pot passar desapercebut però segurament és part de l’encant de qui coneix el…
+