TAMAE és la conjunció de dos mons culinaris barcelonins dels quals he obtingut molt de plaer els últims anys per la ciutat. El Bulli va crear fa temps als cuiners Albert Raurich de Dos Palillos * (en breu tindreu crítica) i Eugeni de Diego de Apluma (8.5 🐖 godalls), els quals es varen ajuntar en ple confinament per posar sobre la taula una aposta si més no innovadora i diferent. Es combina l’estil ràpid i dinàmic de l’Apluma amb el coneixement de la cuina asiàtica del Dos Palillos.
A només un carrer paral·lel del Coure (9.5 🐖 godalls), per sobre la diagonal, trobem aquest local petit, enfonsat. Com una Dark Kitchen a la qual et permeten l’accés, on han muntat una barra i un parell de taules altes.
Estètica moderna, viciosa i atrevida. Colors vermells, minimalisme estètic; menges envoltat de lleixes de productes com si d’una botiga Deli asiàtica es tractés.
Servei atentíssim, format i que sap el que es fa. Tal i com passa a Apluma, et sorprèn per l’estil del lloc que els cambrers siguin tant potents. Jugar amb aquesta superació d’expectatives és de ben segur un dels objectius del restaurant amb els quals sorprendre i donar valor afegit a l’àpat, i ho aconsegueixen molt bé.
TAMAE busca que el flux de negoci vingui simultàniament del Delivery i dels comensals que mengen allà en persona. Dos experiències amb la mateixa carta i cuidades de la mateixa forma.
La carta no és precisament extensa. Punt just per poder tenir productes d’alta qualitat en rotació i aconseguir que els clients no siguin capaços de provar-ho tot d’una sentada però vagin adquirint plats preferits.
Els sashimis de salmó, tonyina vieira i corball varen quedar pendents, però vaig divisar-ne varis servits a la barra amb molt bona pinta. Tenen makis i uramakis, Tataki, nigiris, baos i tres o quatre plats típics asiàtics. Quantitats tirant a justes, preu adequat per la qualitat del producte; és un lloc on prima provar gustos nous i sorprenents a quedar extremadament saciat.
Comencem el sopar amb unes copes de sake i demanant un vi blanc el qual m’alegro molt de trobar en carta: Can Sumoi Xarel·lo. També hi tenen el Can Sumoi Garnatxa negre i el Can Sumoi Rosat. Somric al veure que no hi ha el més fluix de la bodega, el Can Sumoi Perfum. El qui tria els vins allà dins sap el que es fa. Tornant al sake, molt bo. El serveixen fred, com a la majoria de llocs occidentals, però ens recorden que és també tradicional prendre’l calent. Vins continguts de preu per ser Barcelona; pagues el mark-up a gust i altre cop et demostren que qui gestiona el negoci no és un qualsevol.
El bowl de tàrtar de vedella amb rovell d’ou i algues té una pinta espectacular. És un plat petitó i la primera impressió, fins i tot abans de provar-lo, és que tant de bo fos més gros. La combinació i el producte top no fallen, bon començament.
Seguim amb uns pankoage de pollastre i maionesa de curry. A un buffet asiàtic barato n’hi dirien sticks o fingers de pollastre. Res a veure, prou bons. La maionesa un espectacle. El pollastre i l’arrebossat res a criticar, però més prescindibles que els altres plats; sorprenen menys.
Els baos estan pujadets de preu però l’equilibri, qualitat de la carn, coccions i pensament que hi ha al darrera de cada un justifiquen lo que et cobren per cada un d’ells. Segurament lo més sorprenent de la nit. El de llonza de porc a baixa temperatura amb chutney de mango i menta un espectacle. El de tàrtar de vedella amb ou ferrat i el que semblava arròs inflat menys sorprenent però extremadament golós. Addictius.
Els makis i uramakis no eren massa vistosos o cridaners. Els compares amb els del Robata (8.5 🐖 godalls) i a priori semblen inferiors, menys cridaners, més senzills. Fins i tot el que té el cap del llagostí sencer, a simple vista, no diu massa res. Els proves i a la boca la foto canvia completament. En la tònica dels altres plats, l’equilibri, intensitat i qualitat de la matèria que t’estàs menjant sobresalta. No són barats, però per un dia que primi descobrir nous gustos i sorprendre’s és una opció a tenir en compte.
Llums i ombres als postres. Ens trobem amb un mochi diminut que ja em vaig menjar al Dos Palillos fa temps. Boníssim, el millor dels postres sens dubte. Fruita de la passió potent, textures a joc, punts de regalèssia. Molt bo. El flam de mango estil hong kong és interessant. No és per tothom, et presenta un repte, però em va agradar. El gelat de té matcha el serveixen en un envàs de porexpan. Gelat molt dur, amb cada cullerada has de vigilar no endur-te boletes blanques del recipient. Cal canviar la forma en la qual presenten aquest plat. No m’hi abonaré més perquè soc conscient que és un lloc relativament nou i on tenen en compte el feedback de la gent; a l’inici del restaurant varen començar servint els plats amb caixes de cartró de delivery a al gent que menjava a la barra i a les poques setmanes de rebre crítiques en aquesta línia ho varen solucionar. A nivell de gust, el gelat no estava malament però tampoc era res de l’altre món.
Tornaré al TAMAE, segur. Potser no quan em vingui molt de gust menjar sushi, però definitivament quan tingui ganes de viatjar a Àsia sense sortir de Barcelona; crec que a pocs llocs hi ha una essència tant ben aconseguida en aquest sentit.
Puntuació 8.5 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, Carrer de Casanova, 262, 08021
Vaig pagar: 35€ | Preu mig: 35€
Data de visita: 2022