Monocrom wine va mantenir-se a la llista de pendents juntament amb Taverna Oníric (9 🐖 godalls) durant molt temps. Per mi són restaurants homònims, similars fins i tot.
Plaça Cardona, Sant Gervasi – Galvany. Local discret des de fora, boca d’entrada quadrada. Logitip amb estil, color negre contrastat amb els grisos i la fusta de l’interior.
Com el nom indica, el restaurant gira al voltant del vi, així que començo per aquí. Fan honor al nom. Entres, seus, carta de plats curteta (com era d’esperar). Cau un plec de fulls grapats amb vins, molts de vins; i sobretot, molt ben detallats. S’agraeix trobar el tipo de raïm, origen, anyada, vinya o bodega, i òbviament el preu. Val a dir que no és fàcil de llegir, i el format horitzontal (amb el preu a la dreta de tot) de la carta en qüestió fa que t’enamoris d’un vi, però que te’n desdiguis quan veus que val 300€ (no és immediat). Per mi, part de la gràcia a l’hora de triar el vi. Inexperiència també suposo, molt a aprendre encara.
Asseguts, els mateixos quatre que vàrem provar Taverna Oníric, tardem segles a decidir què menjarem. Hem de donar llargues a la cambrera tres cops, moment en el qual es cansa una mica de nosaltres. Li tornem a caure bé quan veu la quantitat de menjar que acabem demanant i que ens bevem dos ampolles. Hauria de ser lo més normal del mon, dos ampolles entre quatre. Molt de camí a recórrer fins no convertir-se en el Sr. Depardieu. Però no, la norma general -i el que observo a la majoria de taules- és una ampolla entre quatre. Trist.
Embaucats per un servidor, que tot recordant Táganan -el vi negre esplèndid de Plaça del Vi 7 (7 🐖 godalls), a Girona- acabem demanant un vi de les Canàries. Bo, molt interessant, però no és per tots els gustos i com que ja me l’hagués begut jo sol si hagués fet falta, demanem quelcom menys excèntric: Isarda, Costers del Segre. També bo, molt bona RQP, massa senzill, poc complex per arribar a estar en sintonia amb l’anterior, però un encert.
Plats per compartir i un segon cadascú.
El menjar és espectacular. Cuina de cassola, molt tradicional. Amb molta més sensibilitat de la que es sol destinar a aquest estil. Preus conseqüentment més alt (16€ per uns macarrons a priori espanta).
Arriben els macarrons en qüestió. Una genialitat. Tinc claríssim que sempre més que passi pel Monocrom cauran. Un 10.
Steak Tàrtar molt bo. Bon balanç d’ingredients, molt bona matèria prima, bon tracte, presentació decent. Diria «un altre encert» però tots els plats varen estar impecables.
Les croquetes va ser possiblement l’únic plat que vaig provar que no era pràcticament un 10. Però un notable alt li dono sense pensar-m’ho. Potència perfecte, en milloraria la cremositat per tocar el cel.
El meu segon plat va ser cap i pota. Un espectacle. Sense cap tipo de dubte lo millor de la nit. Boníssim. La millor presentació que he vist mai en uns callos. Un altre plat a repetir sempre més.
Vaig tant sols provar una de les mandonguilles. No soc molt fan de les pilotes fora de l’escudella, però s’hi notava la traça manual i et deien obertament que eren casolanes i fetes per algú que n’ha cuinat milers. Tothom les va trobar molt bones.
Vaig veure com la costella de porc d’un dels amics es desfeia com si fos mantega i li transformava l’expressió facial al provar-la; com tornar a néixer. La textura, olor i presentació parlava per si sola.
De postres porti’n un de cada. Pastís de xocolata, arròs amb llet, tiramisú i el meu pastís de poma al calvados. Vaig provar-los tots (em deixes provar el teu pastel una mica? que diria en Nuñez) i què dir, fantàstics. Per mi, vaig encertar una mica més que els altres. El tiramisú estava fet de tal manera que s’esfumava a la boca. Lleugeríssim però amb tot el gust, toc de sensibilitat que un cop més sorprèn.
El preu va acompanyar el petit festival de la nit. No ho trobo ni ho vaig trobar car, però no crec que un pugui -o valgui la pena- menjar al Monocrom per 30€. És a dir, la sorpresa en el meu cas va ser més el fet de descobrir lo ideal que és el lloc per gastar i gaudir menjant que el preu final. Molt recomanable. Evidentment hi tornaré, amb qui faci falta, quan faci falta.
Puntuació: 9 🐖 godalls
Web: http://www.monocrom.wine/
Direcció: Barcelona, Plaça de Cardona, 4, 08006
Vaig pagar: 50€ | Preu mig: 45€
Data de visita: 2021