Hisop és un restaurant mític de Barcelona, de llarga trajectòria i amb una tònica molt genuïna considerant que està a l’Olimp Michelin. Es situa prop de Francesc Macià, davant del Coure (9 🐖 godalls). Guardonat amb una estrella, Oriol Ivern porta més de 20 anys oferint el menú degustació Michelin més barat -85€ sense beguda-…
+
Em sorprèn que dels pocs restaurants que em faltaven per provar de l’Escala fos Miryam. Em sorprèn perquè és un prototip de lloc d’aquells que m’agrada, que no puc evitar jutjar-lo amb més subjectivitat de la que ja un sol analitzar un restaurant. Restaurant familiar, de tota la vida, interiors de fusta, que no necessita…
+
Intento no fer cròniques a restaurants als que fa temps que no visito, però Dos Palillos vull que en sigui l’excepció. Recordar i valorar quan fa quatre anys que no trepitges un lloc no és fàcil, però de nou, Dos Palillos és diferent. Tinc marcat a foc l’excepcionalitat del lloc, en tots els sentits de…
+
Terres de l’Ebre és una zona de Catalunya de la qual conec poc o pràcticament res a nivell gastronòmic. Deixant-me guiar per autòctons de la zona, acabem dinant a un restaurant mític de La Ràpita: Casa Asmundo. Entro al restaurant ja advertit de l’estil del lloc; taules, cadires, decoració i ambient magníficament antiquat. Als pocs…
+
Cipresaia va ser un dels referents més importants de la gastronomia catalana i sobretot gironina durant la dècada dels 80. Quico Viader, del meu poble natal al costat de Girona, gestionava aquest reconegut local al casc antic on avui, amb pocs mesos de nova vida, torna a lluir un restaurant amb el mateix nom. El…
+
Panoramix és un petit restaurant a Molló, prop de Camprodon. Ens hi acostem amb les expectatives molt altes, alimentades pels elogis constants dels amics amb qui hem reservat per dinar. A mi ja em tenien convençut fa temps explicant-me el concepte: plats molt ben elaborats, influència russa de la cap de cuina en una proposta…
+
Sé que aquesta crítica sorprendrà, d’entrada, a molta gent que hagi estat al restaurant Can Xapes de Cornellà de Terri. Habitualment començo les cròniques gastronòmiques parlant del restaurant directament; dels plats, del lloc, de la història si en té. Potser són les vacances i dur un parell de setmanes sense escriure, però m’ha semblat bon…
+
És molt més fàcil sopar a un restaurant que escriure sobre l’experiència en qüestió. Bé, ho és si el restaurant no és el Disfrutar. Eren quarts de dues d’una matinada entre setmana amb toc de queda. La Laura buscava un taxi, i el meu únic tros de pensament no ocupat en digerir mentalment allò que…
+
Sempre he vist el Coure com un niu, un bressol d’un dels meus restaurants preferits de Barcelona (Nairod 10 🐖 godalls) i una recent incorporació a la llista de recomanacions com és el Deliri 9 🐖 godalls. Expectativa alta que he sostingut durant temps. He arribat a repetir tants cops que hi volia anar un…
+
Deliri neix fa pocs anys de la ma de David Morera. És curiós perquè no he situat al cuiner i la seva trajectòria fins al moment d’escriure aquesta crítica. En David és ex-coure com en Rusty del Nairod (10 🐖 godalls), el qual queda ben a prop. Últimament amics i coneguts no deixen de recomanar-me…
+