Sé que aquesta crítica sorprendrà, d’entrada, a molta gent que hagi estat al restaurant Can Xapes de Cornellà de Terri. Habitualment començo les cròniques gastronòmiques parlant del restaurant directament; dels plats, del lloc, de la història si en té. Potser són les vacances i dur un parell de setmanes sense escriure, però m’ha semblat bon moment per fer el parèntesis i constatar que un 6 no és una mala nota sinó un bé, sense més. Permeteu-me que us ho expliqui:
Can Xapes és un restaurant de Cornellà de Terri força conegut per tota la zona de Girona. Concursant i guanyador d’una edició de Joc de Cartes, agafen el relleu d’un cinema que amb el pas dels anys es va transformar en un bar que servia esmorzars de forquilla. Anys més tard esdevindria un restaurant el qual tancaria sobre el 2010, i al 2019 obriria amb l’oferta actual sota el control gastronòmic d’en Lluc Quintana, cap de cuina.
L’espai i l’ambient està ben aconseguit. És ample, la decoració està ben trobada i assimila l’interior d’una casa més que un restaurant. Conserven una barra i certs trets característics del cinema. Atenció correcte a l’entrada, potser un punt més distant de lo esperat. Taula sense estovalles, ampla, copes de vi un xic estranyes.
Em trec de sobre la primera crítica amb la carta de vins: començo a estar molt cansat que els restaurants es vanagloriïn, amb escrits casi moralistes a la carta de vins, de que aquests siguin “de cooperatives”, “d’aquí a prop”, “que tinguin un objectiu social”. Ho sento però el vi no és això, i no trobaré més bo un vi per ser venut o descrit d’aquesta forma. Si bé és cert que el context, l’explicació, la passió fins i tot del sommelier -inexistent en aquest cas- és una variable interessant amb la qual complementar un vi pres a un restaurant, m’importa poc si és d’una cooperativa, d’una gran empresa, o d’un soviet. El que sí importa és poder provar vins amb registres diferents als que hi ha a Catalunya, lo qual t’és impossible a Can Xapes donat que com a molt lluny tenen alguna referència d’Alacant. Puc entendre la segmentació que tenen feta de “vins amb mínima intervenció”. Elaborar un vi d’una forma o una altre és important, té una tradició agregada i òbviament afecta al gust i experiència d’aquest; tot lo altre és parafernàlia insípida. En tot cas, el fallo més gros que té la carta de vins és la comentada falta de registres fora de Catalunya. Sobre els preus, d’algunes ampolles és acceptable, però recordo veure-hi vins de 6€ pràcticament venuts a 20€, lo qual em sembla excessiu (de mark-up) i innecessari (servir vins de 6€ a un “espai gastronòmic”).
Llums i ombres als aperitius. La taula queda parada que fa goig, la idea és bona i et trasllada força al bar de cinema al qual et volen fer viatjar. El vermut blanc amb el que ho marides és molt bo. L’humus és decent, el fuet cau simpàtic i els musclos escabetxats excel·lents. Les crispetes sense cap gràcia, les olives aparenten més del que acaben sent. Em vaig endur una decepció important amb una bombolla-esfera de patata amb romesco; buida per dins, sense massa gust més enllà del romesco que tampoc brillava, és un mos on l’estètica i la tècnica eclipsen un gust i una lògica gastronòmica absent.
L’amanida de tomàquet amb sardina és passable com a primer plat. El tomàquet és molt bo, i el plat té balanç en els elements vegetals, però em va fallar la part tècnica del plat (una gelatina amb poc gust que no m’aportava massa) i em va faltar un fil conductor o nexe d’unió entre els elements més clar. La sardina escassa però bona.
Si hi ha carpaccio de peus de porc a la carta o al menú sempre l’espero amb candeletes. Entrava pels ulls, la presentació era molt bona. Tot i que els elements i elaboracions complementaries al carpaccio em varen quedar una mica difuses i alguna poc expressiva -hi ha una espuma de rovell d’ou totalment inferior a un rovell curat clàssic- el mos era bo i el plat em va agradar.
El brioix amb llagostí em va semblar extremadament planer, sense sorpreses ni cap textura, gust o punt a destacar lo més mínim. L’arròs amb sobrassada similar, res massa interessant ni fascinant.
Tries carn o peix, en el meu cas vaig provar les dues coses compartint els plats. El peix era un plat interessant, tot i que no rodó. La matèria prima era bona i estava ben tractada. Vaig trobar varies espines, lo qual és una mica greu, però es notava el gust del producte i alguna de les elaboracions complementaries tenien nivell. D’altres com el bròquil l’enfosquien i li treien sentit.
A l’acabar el plat de peix vàrem migrar del vi blanc -ja exhaurit- que ens havíem estàvem bevent fins al moment a un de negre. El blanc, un Xarel·lo de Mas Candi, Penedès, anomenat Quatre Xarel·los QX. Prou bo, potser un pel massa complex per lo que acabava aportant realment; fusta, poma acida i altres fruites blanques. Sec, fresc, punt just d’acidesa. El segon vi l’Esplugen, un Priorat normalíssim però amb mineralitat i contundència ben duta.
El plat de carn, filet sobre un puré de patata trufat amb una salsa de carn, daus de foie i trompetes de la mort, va ser sens dubte -i de llarg- el millor plat de la nit. La carn excel·lent, tendríssima. El foie amb intensitat controlada però bo, casolà. La patata trufada de la base una meravella i la salsa i trompetes només feien que acabar de lligar un plat que per primer cop en la vetllada sí que era completa i absolutament rodó.
Entre carn i postres fan un petit passe de tres formatges bastant bons.
Dos postres, un de fruita vermella amb tocs amargs i un gelat làctic que no estava malament, i un sobao bastant ben aconseguit i golós. Un dels dos petits fours que serveixen -una gelatina dura de poma rostida o quelcom així- és pràcticament immenjable.
Cafè i cap a casa, amb la sensació de no haver superat les expectatives malauradament massa altes que tenia posades en el lloc, i amb regust agredolç al no haver trobar ni la cuina, ni el pensament i molt menys el servei -el qual va ser més aviat pobre- que un té al cap quan fa un menú degustació. Per molt que costi només 45€ sense begudes i no 100, 200 o 300 com d’altres restaurants, no és excusa. El mínim producte viable ja el coneixem i es diu Hisop*, a Barcelona, amb més plats, estrella, i on per pocs diners més experimentes un menú degustació de cuina avantguardista real.
Puntuació 6 🐖 godalls
Web: https://www.canxapes.cat/
Direcció: Cornellà del Terri, Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 2, 17844
Vaig pagar: 65€ | Preu mig: 50€
Data de visita: 2022