És molt més fàcil sopar a un restaurant que escriure sobre l’experiència en qüestió. Bé, ho és si el restaurant no és el Disfrutar. Eren quarts de dues d’una matinada entre setmana amb toc de queda. La Laura buscava un taxi, i el meu únic tros de pensament no ocupat en digerir mentalment allò que…
+
TAMAE és la conjunció de dos mons culinaris barcelonins dels quals he obtingut molt de plaer els últims anys per la ciutat. El Bulli va crear fa temps als cuiners Albert Raurich de Dos Palillos * (en breu tindreu crítica) i Eugeni de Diego de Apluma (8.5 🐖 godalls), els quals es varen ajuntar en…
+
Sempre he vist el Coure com un niu, un bressol d’un dels meus restaurants preferits de Barcelona (Nairod 10 🐖 godalls) i una recent incorporació a la llista de recomanacions com és el Deliri 9 🐖 godalls. Expectativa alta que he sostingut durant temps. He arribat a repetir tants cops que hi volia anar un…
+
Deliri neix fa pocs anys de la ma de David Morera. És curiós perquè no he situat al cuiner i la seva trajectòria fins al moment d’escriure aquesta crítica. En David és ex-coure com en Rusty del Nairod (10 🐖 godalls), el qual queda ben a prop. Últimament amics i coneguts no deixen de recomanar-me…
+
Essència inalterada d’una rostisseria i del pollastre a l’ast abarcelonada i duta a un terreny polivalent i atractiu sigui estiu o hivern. Amb aquest perfil identifico jo A Pluma, restaurant i concepte que es materialitzava el 2018 de la ma d’Eugeni de Diego -ex Bulli- i que avui aconsegueix fer funcionar tres locals a Barcelona….
+
L’home dels Nassos és un restaurant de menú degustació tancat al barri de Sants de Barcelona. Diria que és el típic lloc on els cal poc màrqueting i es refien del boca-orella promogut pels clients els quals, satisfets, corren a explicar-ho als seus amics siberites. Va ser el meu cas; tot i viure-hi a pocs…
+
Al final ens quedarem sense verbs en infinitiu amb els quals posar nom als restaurants a Barcelona. Disfrutar i Estimar són els clàssics. Extremadament diferents l’un de l’altre, són dos dels millors restaurants del món que tenim la sort -no ens en fem prou al càrrec- de tenir a la capital. Copiant, o clicant l’ullet,…
+
Monocrom wine va mantenir-se a la llista de pendents juntament amb Taverna Oníric (9 🐖 godalls) durant molt temps. Per mi són restaurants homònims, similars fins i tot. Plaça Cardona, Sant Gervasi – Galvany. Local discret des de fora, boca d’entrada quadrada. Logitip amb estil, color negre contrastat amb els grisos i la fusta de…
+
Ca l’Enric és un restaurant amb una estrella Michelin, prop d’Olot. Vull puntualitzar que vaig anar al Disfrutar ** -en breus caurà crítica- poc temps abans de Ca l’Enric. El llistó estava alt tot i la diferència en la lliga a la que juguen, enfocament, preu i ciutat dels dos llocs. Veient-ho ara, me n’adono…
+
Taverna Oníric és dels restaurants que més temps portava a la meva llista de pendents. No recordo on vaig descobrir el lloc, però tenia clar que era algú amb criteri. Fa unes setmanes vaig passar d’especular sobre el lloc a, per fi, comprovar-lo a paladar propi. Lloc petit, però no tant com creia. Amb caràcter,…
+