Al final ens quedarem sense verbs en infinitiu amb els quals posar nom als restaurants a Barcelona. Disfrutar i Estimar són els clàssics. Extremadament diferents l’un de l’altre, són dos dels millors restaurants del món que tenim la sort -no ens en fem prou al càrrec- de tenir a la capital. Copiant, o clicant l’ullet, Emocionar batejava així el seu local fa menys d’un parell d’anys.
Local interessant des de fora, convida a entrar; irònicament, està situat a un carrer on no rondaries buscant un restaurant, el que fa que la sensació d’arribar-hi sigui com un petit descobriment. Llum entre la foscor, cuina entre el formigó.
Petit per dins, ben arreglat. Genera una sensació agradable i de calidesa, com si no calgués haver-hi anat molts cops per sentir-te’l teu, familiar.
Atenció i predisposició del cambrer i cuiner excel·lent, a destacar amb èmfasis. Punt important per un restaurant neòfit doncs indica dues coses vitals per l’èxit: que el negoci sembla ser seu, i que hi ha ambició, ganes i sensibilitat per un àmbit -el servei- en constant degeneració al sector de la restauració catalana.
Carta interessant, format similar al Monocrom (9 🐖) o Taverna oníric (9 🐖). 3 peixos, 3 carns, uns 8 entrants. Ens decidim per unes crestes de formatge, unes croquetes, una hamburguesa i unes mandonguilles de peu de porc.
Les crestes, plat a priori senzill, venen farcides de formatge de cabra, mató, i perfumades amb herbes aromàtiques. Sorprenen, sens dubte superen expectatives. El farcit és boníssim, molt potent. L’arrebossat està molt ben aconseguit i la confitura de pebrot que l’acompanya té sentit i no queda -com sol passar- com una guarnició mediocre i purament decorativa; tot el contrari, acaba de fer rodó el plat. Única pega, m’hi falta més confitura; que el plat em digui amb seguretat que allò no és un atrezzo mal posat, omissible.
Les croquetes decents. Poc triturades per dins, es veuen extremadament casolanes. Bon gust, bona relació interior-arrebossat, bona estètica. M’hi va faltar potser melositat i mala llet; pebre, picant, potència no en el gust de la carn sinó en quelcom que m’hi fes contrapunt. Les recomano igualment.
L’hamburguesa és servida sobre un tros de pa -similar a com a Le Bistrot (8 🐖) serveixen el filet amb salsa de pebre- i amb crema de formatge. L’acompanyen d’unes patates especiades; casolanes i les especies ben escollides, a joc amb els altres gusts del plat; però no emocionen. La carn de l’hamburguesa molt bona. Bona mescla, punt, proporció magre-grassa i nivell de premsat (baix; les hamburgueses compactes només se les excusa quan són smash burgers). La crema de formatges molt interessant, passa que ens n’hagués calgut el doble. Comentant-ho amb el cuiner a posteriori ens va dir que n’hi haguessin pogut demanar més sense problema, així que lliçó apresa i ja sabeu.
Les mandonguilles. La meva expectativa era altíssima; és el que té llegir «peu de porc, botifarra i mandonguilla» al mateix plat. Em varen decebre d’entrada per la falta de potència i textura esperada del peu de porc. Però mica a mica hi descobreixes sensibilitat, un gust prou rodó i suavitat. Els bolets amb els que està feta la salsa que les acompanya, i la salsa en sí, una delícia. Molt bon plat pels amants de la subtilesa, però relaxeu les expectatives els que us van els gustos forts i demaneu el plat perquè «hi ha peus de porc».
Dos pastissos en carta: Formatge i Sacher. Per descomptat, porti’ls. El de formatge no es veia cremós a la vista però sorprenia en boca. Recomanable, un encert. De la Sacher em va agradar el detall de separar el pastís en sí de les melmelades; gerds i albercoc si la memòria no em falla.
La carta de vins no em va impressionar però tampoc és infame. Bon punt de partida, pot millorar.
Hi tornaré sens dubte. Molts plats fan molt bona pinta i vaig sortir-ne amb la sensació de perdre’m les sorpreses que el resta de la carta amaga.
Puntuació: 8 🐖 godalls
Web: https://restaurantemocionar.com/
Direcció: Barcelona, Carrer de Saragossa, 122, 08006
Vaig pagar: 30€ | Preu mig: 35€
Data de visita: 2022