Gatblau és el primer restaurant ecològic de Barcelona que m’ha agradat. És cert que n’he provat pocs: a mi tot això que està tant de moda de l’Slow Food, proximitat, ecologisme i altres modernitats, em sol cansar molt i ràpid. Trobo molt més genuí i una mostra de respecte a la terra molt més creïble…
+
L’Umai és l’únic restaurant japonès de Girona. Els buffets, els restaurants asiàtics que foten de tot, i altres aberracions escampades per la ciutat no els compto ni encaixen amb l’etiqueta de “restaurant japonès”; si bé és cert que recentment ha sortit algun restaurant de Ramen prou decent que sí podria entrar a la categoria, tampoc…
+
Cal Ganso em va fascinar per la senzillesa, el preu, el servei i l’essència de restaurant tradicional al que estic acostumat. Començo així, amb la conclusió, perquè està tant clara en aquest sentit que trobo que no importa dir-la sense context previ, sense explicació. Cal Ganso és un restaurant a peu de carretera a Llorà….
+
Gran Muralla II, el bo, el del carrer Creu, és el meu restaurant xino de sempre de Girona. Competia quan era petit amb el mític Drac Paradís, però aquest últim va anar perdent i ara fins i tot du un temps tancat. No és el cas de Gran Muralla II (no confondre amb Gran Muralla…
+
Flash Flash és un històric modern de Barcelona, un icona molt a prop de la zona de festa de Tuset. Es defineixen a si mateixos com una truiteria –un restaurant de truites- però, tot i que n’hi he provat, sempre em venen més de gust altres coses que tenen en carta. Flash Flash és una…
+
Un familiar em diu l’altre dia que sempre puntuo molt baix els restaurants gallecs. A Barcelona he escrit sobre O’retorno (7.5 🐖 godalls) i Colectiva Barranco (7 🐖 godalls), però ha fet falta un restaurant madrileny per oferir –en el meu parer- una experiència excel·lent: Garelos. Garelos és un restaurant mític de Madrid, amb varis…
+
Em sorprèn que dels pocs restaurants que em faltaven per provar de l’Escala fos Miryam. Em sorprèn perquè és un prototip de lloc d’aquells que m’agrada, que no puc evitar jutjar-lo amb més subjectivitat de la que ja un sol analitzar un restaurant. Restaurant familiar, de tota la vida, interiors de fusta, que no necessita…
+
Atravesso Gràcia entremig de Kebabs vegans on hi treballa gent que parla català i tabernes hipsters on no hi parlen català… l’estampa estrambòtica típica del barri. Freqüento poquet la zona, d’aquí la sorpresa. Arribo a Colectiva Barranco minuts abans dels altres quatre amics amb qui provarem el restaurant per sopar. Local discret per fora però…
+
Terres de l’Ebre és una zona de Catalunya de la qual conec poc o pràcticament res a nivell gastronòmic. Deixant-me guiar per autòctons de la zona, acabem dinant a un restaurant mític de La Ràpita: Casa Asmundo. Entro al restaurant ja advertit de l’estil del lloc; taules, cadires, decoració i ambient magníficament antiquat. Als pocs…
+
Descobreixo l’Escabetx fa poc més d’un any a Girona. Equip jove, prop de carrer Santa Clara. Ja des del primer dia apuntava maneres, i amb l’última visita recent confirmo que s’ha convertit en un referent de nivell a tenir en compte a la ciutat. Estil totalment informal, terrassa per quan no fa fred, local petit….
+