Atravesso Gràcia entremig de Kebabs vegans on hi treballa gent que parla català i tabernes hipsters on no hi parlen català… l’estampa estrambòtica típica del barri. Freqüento poquet la zona, d’aquí la sorpresa. Arribo a Colectiva Barranco minuts abans dels altres quatre amics amb qui provarem el restaurant per sopar.
Local discret per fora però amb una figura d’un pop insinuant-te que la influència del lloc és gallega. Per dins, austeritat duta a l’extrem; sensació d’estar dins una casa particular. Pràcticament només hi ha una taula alta i llarga, tot i que a nosaltres cinc ens asseuen a la única taula exempta que hi ha al local a part de la principal. Estovalles, taula, cadires més pròpies d’un càmping que d’un restaurant però entenc que va a joc amb la filosofia del lloc.
Demano una copa de vi per esperar. En tenen només quatre de negres, es poden fer tots a copes, són molt barats i llàstima perquè no, no valen res. Punt important a millorar.
En tot cas, no som allà ni per les estovalles ni realment pel vi, sinó perquè el menjar -segons un dels amics que coneix el lloc, google, i totes les referències que un pot trobar- val molt la pena.
Seiem, demanem tota la carta -que és curteta i si sou 5 us l’acabeu segur-, demanem un vi encara més mediocre que l’anterior -gust a piruleta i xiclet- i ens engresquem animats per l’ambient desenfadadíssim del lloc que si bé va començar buit es va emplenar ràpidament.
No disposo massa expectatives a la gilda però aquesta és simplement perfecta. El bitxo amb el punt perfecte de picant, tots els elements equilibrats.
Croquetes extremadament cremoses i bon arrebossat però millorables en intensitat; pocs contrastos de gust.
Tàrtar de tonyina amb un ou ferrat a sobre. Un plat que cada cop es veu més tant a bars de tapes com restaurants més refinats. Boníssim, un imprescindible. Difícil de compartir entre tants per la quantitat, però genial.
La coca torrada amb tomàquet per acompanyar els plats és tot el que esperes, molt bé.
Els xipirons amb ceba i kimchi són un plat ben pensat però no em va dir massa res, no el repetiria.
Pop a la gallega correcte, decent, sense sorpreses positives ni negatives.
Arriba un altre plat estrella que acabarem repetint més endavant: la truita. En funció de com es desperta el cuiner la fa d’una cosa o altre. També li’n pots demanar amb farcits que no surtin a carta. La primera la fem de sobrassada, la segona d’un embotit gallec. Textura espectacular, cremositat, dolçor, potència de la carn. El plat a destacar de la nit.
Raxo gallec: llom de porc amb patates. Bo, tendre, no impressiona ni emociona però és decent
Tanquem amb un fora de carta. Porc amb tonnato. Imitant un vitello tonnato però cambiant la vedella, acompanyat de patates. Definitivament millor que el Raxo; interessant, ben cuita cada part del plat com equilibrat en conjunt.
No fem postres però ens conviden a licor d’orujo. Sortim amb bones sensacions en quan a preu, servei -eficient, agradable i en línia amb la tònica informal del lloc- i algun dels plats estrella. També rient del vi axicletat.
Puntuació 7 🐖 godalls
Web: N/A
Direcció: Barcelona, Carrer de la Providència, 41, 08024
Vaig pagar: 35€ Preu mig: 30€
Data de visita: 2023