Flash Flash és un històric modern de Barcelona, un icona molt a prop de la zona de festa de Tuset. Es defineixen a si mateixos com una truiteria –un restaurant de truites- però, tot i que n’hi he provat, sempre em venen més de gust altres coses que tenen en carta.
Flash Flash és una opció que sovint considero quan vull una cosa ràpida, barata, sense reserva –no en fan- i sense modernitats absurdes. Hi he sopat forces cops, però em centraré en l’última experiència, de fa uns dies. A casa venien de gust els macarrons gratinats –senzills, de “nen petit” en el bon sentit, sense floritures, com la majoria dels seus plats- i improvitzar sense reserva a Barcelona comença a ser increhiblement complicat; així que acabem al Flash Flash.
Quarts de nou del vespre, sense cua però amb el local pràcticament ple. És gran, hi ha rotació, molta gent que només pica alguna cosa i s’entaula poc, per lo que normalment l’espera és mínima. Seiem, obrim la carta, el cambrer –una mica massa fanfarró- ens pregunta per les begudes. De vi a copes oblideu-vos-en, “rioja o ribera”; el rioja va acabar sent mediocre i el ribera que serveixen (a gairebé 4€ la copa) segurament va en la mateixa línia. La carta de vins a ampolla sencera és més decent, tampoc espectacular. Alguns preus decents, d’altres passats (5 finques a 26€?).
Vi a part, galleda d’aigua freda: no hi ha macarrons. És un plat del dia –la carta dona molt joc a una vintena de plats que van canviant diàriament- i no en tenien. Per no tenir, tampoc tenien ni el canaló de bolets, ni steak tartar, ni sandwitch de pastrami ni algun altre plat que volíem. Tristos i amb el cambrer massacrant la comanda inicialment pensada, acabem amb un menú una mica Frankenstein.
Les croquetes normals. En tenia millor record. No eren dolentes però ni destacaven en cremositat ni en gust ni en res en especial.
L’escudella em va sorprendre positivament. Els galets força al dente i gruixuts, el caldo ben fet. Sense pilota però dels plats que va salvar la nit.
Els calamars a l’andalusa ni fu ni fa. La maionesa sense més, l’arrebossat no especialment cruixent, el calamar decent però tot plegat sense massa gràcia i amb un punt de gust a fregidora.
La milanesa de vedella arrebossada acceptable però a anys llum de la del Lombo (9 🐖 godalls), en qualsevol dimensió –preu inclòs, al Flash Flash val la meitat.
Sense tenir ganes de res més de la carta –o el que quedava d’ella- ens la juguem amb tres postres, dels quals sí en guardava bon record. Va ser un encert, varen estar per sobre de la tònica mitja dels altres plats.
El flam de xocolata molt bo, indispensable. Les torrijas no són les millor que he menjat ni de lluny però es deixaven menjar. El pastís de xocolata és per mi el reflex del concepte del Flash Flash: Senzill, excèntric, diferent a com tothom el fa i del que està de moda. Densíssim, xocolata i galeta, a mi m’agrada molt.
El servei és normalet però amb gràcia, el local diferent, els preus bons. Si us agraden les truites el lloc guanya. Us deixo algunes fotos addicionals d’altres ocasions. El recomano tot i no haver sortit amb la millor de les sensacions en l’última ocasió.
Puntuació: 7 🐖 godalls
Web: https://flashflashtortilleria.com/
Direcció: Barcelona, Carrer de la Granada del Penedès, 25, 08006
Vaig pagar: 40€ Preu mig: 35€
Data de visita: 2023