Bellillo és el competidor directe de Piazze d’Italia (8 🐖 godalls) dins la meva llista mental de restaurants. «Avui em ve de gust una pizza Napolitana»; massa elàstica, ingredients genuïns italians, tomàquet pràcticament cru, crosta inflada amb bombolles cremades al forn, etcètera. Els dos restaurants m’apareixen dins el cap simultàniament. Me n’adono ara escrivint que…
+
Al final ens quedarem sense verbs en infinitiu amb els quals posar nom als restaurants a Barcelona. Disfrutar i Estimar són els clàssics. Extremadament diferents l’un de l’altre, són dos dels millors restaurants del món que tenim la sort -no ens en fem prou al càrrec- de tenir a la capital. Copiant, o clicant l’ullet,…
+
Seguim amb restaurants a l’Escala. Cal Galan és un dels restaurants amb més història de la ciutat. Diferenciat dels altres, no encaixa amb cap categoria típica de restaurant a escassos metres de la platja. No és un italià de cadena, ni fan pasta-pizza, ni el seus plats estrella són els arrossos o peixos. Cal Galan…
+
La llar dels pescadors és un restaurant situat al port de l’escala. Espaiós, desactualitzat, senzill. És el meu restaurant de confiança per dinar després de les sortides en moto d’aigua. El caire informal i descuidat del lloc complementa i culmina els matins de navegació de forma perfecta. Hi sol haver lloc, sense reserva, a última…
+
Anem a provar el Piazze d’italia per no anar al Domino’s Pizza per tercer cop aquell mes. Temporada de pizza, temps d’engreix. Abril, inicis d’aquelles primaveres que pràcticament l’enllaces amb el Nadal a nivell calòric. Eixample, plou, un amic que no té clar si podrà venir. «A on dius que l’havies descobert aquest lloc?» «A…
+
Monocrom wine va mantenir-se a la llista de pendents juntament amb Taverna Oníric (9 🐖 godalls) durant molt temps. Per mi són restaurants homònims, similars fins i tot. Plaça Cardona, Sant Gervasi – Galvany. Local discret des de fora, boca d’entrada quadrada. Logitip amb estil, color negre contrastat amb els grisos i la fusta de…
+
– Que voleu fer avui? Una pizza? Un ramen? – Sushi – No que en vaig fart. Ramen? – Fa molta calor encara per fer un Ramen… Quedeu-vos amb aquesta última frase. «Fa molta calor encara». 4 hores després estem sopant, per primer cop els tres amics, a un Hot Pot. A Barcelona hi ha…
+
Vaig descobrir el Robata sent un neòfit de la gastronomia Barcelonina. 5 anys després, amb una experiència consolidada, segueix sent un referent per menjar japonès de qualitat. Costa trobar-li una alternativa. Sí, llocs on menjar un sushi de més qualitat n’hi ha. També pot un trobar restaurants més autèntics, més alineats amb la gastronomia japonesa,…
+
Ca l’Enric és un restaurant amb una estrella Michelin, prop d’Olot. Vull puntualitzar que vaig anar al Disfrutar ** -en breus caurà crítica- poc temps abans de Ca l’Enric. El llistó estava alt tot i la diferència en la lliga a la que juguen, enfocament, preu i ciutat dels dos llocs. Veient-ho ara, me n’adono…
+
Taverna Oníric és dels restaurants que més temps portava a la meva llista de pendents. No recordo on vaig descobrir el lloc, però tenia clar que era algú amb criteri. Fa unes setmanes vaig passar d’especular sobre el lloc a, per fi, comprovar-lo a paladar propi. Lloc petit, però no tant com creia. Amb caràcter,…
+