Seguim amb restaurants a l’Escala. Cal Galan és un dels restaurants amb més història de la ciutat. Diferenciat dels altres, no encaixa amb cap categoria típica de restaurant a escassos metres de la platja. No és un italià de cadena, ni fan pasta-pizza, ni el seus plats estrella són els arrossos o peixos. Cal Galan és un restaurant tradicional que te’l podries trobar a un poble del Pirineu i no desentonaria; és un restaurant de cuina tradicional, casolana, senzilla, i el seu encaix o context podria ser qualsevol racó de Catalunya.
Local a un carreró que uneix les platges petites de l’Escala. Sembla estret de fora, no és ample de dins, però forma part del seu encant. Ambient decorativament carregat, però amb cert gust, que genera un sentiment de confort familiar molt agradable.
El que més salta a la vista un cop assegut són els preus de la carta. Acostumat als restaurants de costa dissenyats perquè el client s’hi deixi -faci tapes o una mariscada- una quantitat generosa de calers, Cal Galan sorprèn amb la seva oferta ajustada; en part pensada per clients recurrents la despesa dels quals cada cop que hi van no hagi de ser alta. Sumat a aquesta estratègia de preus –la qual crec que és més un tema d’honestedat que de màrqueting- trobes un ritme de servei molt bo. Atent, i amb el negoci totalment per la ma, fa que el fet de no acceptar reserves no sigui un problema. T’atenen ràpid, seus ràpid, et duen la carta quan toca i tant el moment de prendre nota com la velocitat de servir els plats és perfecta. He anat a restaurants molt més cars on, fins i tot intentant-ho i amb més cabrers per comensal, el ritme és notablement pitjor.
Tornant a la carta, primers compostos per amanides, truites, calamars a la romana, torrades amb embotits o anxoves -de l’Escala, obvi- i la joia que per mi s’endú la recomanació d’indispensable: els canelons.
Uns canelons preciosos a la vista, senzills, amb contrast de gustos entre la beixamel, el formatge que utilitzen, la carn i la pasta increïble. D’una banda aquests gustos fàcils, -sense pretensions inflades de preu com a tants llocs trobes avui en dia en un plat de canelons- però a l’hora cada actor del plat fa el seu paper. El punt just entre sabor integrat i gusts contrastats. Espero que amb aquestes línies n’hàgiu fet prou per quedar convençuts que quan hi aneu en demaneu.
Segons divertits, curiosos. Ple de plats combinats. Fins i tot quan demanes un bistec amb Roquefort et demanen si hi vols un ou fregit. Porti’n, porti’n, per descomptat. Plats de nen petit per adult a part, destacar que la brasa té uns preus d’escàndol (entrecot 14€, xai a 9).
Sobretot recomanar-vos els guisats. Els peus de porc són un escàndol pel preu que tenen. Quantitat ingent, guisat ben aconseguit. Jo he menjat vintenes de peus de porc a la meva vida, i val a dir que soc més dels torrats o brasejats, però la tendresa d’aquests em va convèncer molt.
Postres decents, no impressionants. El Pastís de formatge es deixa menjar i et fa acabar de sortir satisfet del lloc.
Puntuació: 8 🐖 godalls
Web: N/A
Direcció: L’Escala, Corriol De L, Carreró Usach, 1, 17130
Vaig pagar: 25€ | Preu mig: 25€
Data de visita: 2021