Anem a provar el Piazze d’italia per no anar al Domino’s Pizza per tercer cop aquell mes. Temporada de pizza, temps d’engreix. Abril, inicis d’aquelles primaveres que pràcticament l’enllaces amb el Nadal a nivell calòric.
Eixample, plou, un amic que no té clar si podrà venir. «A on dius que l’havies descobert aquest lloc?» «A un anunci d’Instagram» «Vols dir que anirem bé?».
Entrem i de seguida s’evaporen els dubtes. Amo italià, simpàtic, el local pràcticament ple. Ens acompanyen fins la taula, em fixo en els plats de les taules per les que passo pel costat. Tot fa una pinta excel·lent.
Ambient casolà informal, familiar, entres sent un complet desconegut però als pocs minuts et sents com a casa.
Acabem sopant dos, el tercer amic finalment no apareix. Això no ens impedeix demanar 3 pizzes i alguns entrants. Un encert tant de menjar; a nivell de fer-se una idea del lloc, si més no. Amb un primer compartit i una pizza un en fa prou sobradament.
No solc demanar entrants a les pizzeries, però tot té pinta a ser producte original italià. Brutal. No us passeu pel lloc sense demanar algun dels formatges o embotits per picar i acompanyar el vi.
La Porchertta di Ariccia, un carpaccio de porquet amb llimona, oli i pebre és increïble. Molt bon producte, molt bon tracte. Val la pena.
Taleggio in padella. Un formatge tebi, desfent-se però mantenint la consistència. Textura, gust, olor increïble. Per mi un altre imprescindible, sobretot si es vol enfocar l’àpat al Piazze d’Italia cap a compartir plats més que menjar només pizza.
No val la pena demanar les focaccies si després es fan pizzes. També us dic que no té molt de sentit sopar al Piazze sense demanar una pizza. No feu com el capítol de joc de cartes -sí, Piazze d’italia va sortir i a joc de cartes i no, no ho vaig descobrir allà i no, no li fa un bon judici el programa- on una contrincant mediocre va convèncer a tothom de no demanar pizza al lloc per intentar guanyar punts. La qüestió, parèntesis a part, demaneu pizza.
La pizza carbonara que he provat allà és de les millors pizzes que he menjat mai, i definitivament la millor pizza carbonara que he provat. Un 10. Onciale espectacular, la nata, el pebre, tot. Excels.
Val a dir que les pizzes són estil napolità. Massa elàstica, poc cruixent excepte les bombolles de fermentació que es torren al forn. Pocs ingredients, poc carregada, desordenada, poc uniforme. Als qui ens agrada l’estil, perfecta. Res a envejar a les del Bellillo (7.5 🐖 godalls), NAP, SportsBar o La Michele (per posar les altres 4 millors pizzeries napolitanes que conec a Barcelona). Ingredients de qualitat, de nou es nota la importació italiana d’un producte d’altíssim nivell.
El servei és decent, els postres bons -tot i que la pizza de Nutella no em va convèncer- i tinc pendent analitzar-ne el vi. Hi he anat suficients cops com per constatar que és, sens dubte, recomanable.
Puntuació: 8 🐖 godalls
Web: https://piazzeditalia.com/
Direcció: Barcelona, Carrer de Casanova, 94, 08011
Vaig pagar: 30€ | Preu mig: 20€
Data de visita: 2019