– Que voleu fer avui? Una pizza? Un ramen?
– Sushi
– No que en vaig fart. Ramen?
– Fa molta calor encara per fer un Ramen…
Quedeu-vos amb aquesta última frase. «Fa molta calor encara». 4 hores després estem sopant, per primer cop els tres amics, a un Hot Pot.
A Barcelona hi ha forces Hot Pots. Per escollir-ne un em limito a veure el que té millor nota al maps. Apareix el SHUYU HOT POT 蜀渝火锅.
Arribo puntual i em trobo un dels amics esperant. Em comenta que el local és peculiar. Estret, poc decorat de fora, no convida molt a entrar; no per lleig o tenir mal aspecte, ni molt menys, però semblava un lloc més. A part, l’única taula a la vista des del carrer està plena d’Asiàtics devorant fideus i carn. «Estàs segur que no morirem de picant?» penso.
Entres. Seus. Taula baixa, no t’hi caben les cames si ets gaire llarg. Miro sota la taula indagant. Veig el mecanisme de l’aparell d’inducció que tens incrustat a la taula. Lligo caps, així deuen escalfar l’olla de brou on hauré de cuinar les coses. Mica en mica crec anar entenent el hot pot, però encara no en sé res.
Arriba la carta. A simple vista sembla escrita únicament en Xinès. Molt, molt extensa. Descobreixo que també està traduïda al català, sort. Ben aviat m’adono que segueixo sense entendre-hi res. I enmig de la confusió, arriba la cambrera, a posar llum a la foscor.
El servei perfecte, contribueix a que l’experiència sigui molt bona. Explicació amb calma, atenció detallada, comprensiva, atenta, empàtica cap als tres ignorants famèlics que seiem i bebem cervesa xinesa -que dolenta que és- mentre intentem desxifrar la carta.
Una breu introducció després, ja ens sentim forts per demanar de tot i més. Creiem ja entendre què és el HotPot. Seguim sense entendre-hi res.
Pels que heu llegit fins aquí i no teniu ni remota idea de què és un HotPot, breu resum: col·loquen una espècie d’olla davant de cada comensal. Cada olla té 2 o més espais o compartiments, podent escalfar 2 o més gustos de brou diferent. Lo habitual és tenir un brou picant i un de no picant, però a elecció de cadascú. Els brous clàssics són de peix, carn i bolets. Els brous picants funcionen per esglaons d’intensitat. El poc picant és molt picant, no sé si m’explico. Et porten un osset que fa molt bona pinta però no goses menjar-te’l; serveix per desfer-lo -com si el banyessis al jacuzzi- a un dels brous per arribar a la màxima intensitat de picant.
A partir d’aquí la idea és demanar plats per compartir. La totalitat d’aquests plats són pensats per cuinar-se dins el brou. Des de talls de carn filetejades que amb 3 al caldo segons ja es desfan, fins a croquetes de gamba que has de deixar flotar mig minut. Pasta de varis tipus, verdures, bambú, bolets, de tot…
L’última peça clau del Hot Pot és un conjunt de salses a les quals, un cop ja has cuinat el tall de carn, peix o verdura, ajuda a complementar-ne el gust.
Recapitulant, esculls brous, tries carns, esculls peixos, tries verdures, bolets i fideus i comences a menjar. Per menjar, cuines el temps que calgui (certes coses poquíssims segons, certes varis minuts) cada element. I abans de menjar-te el tall en qüestió, el remates amb una de les salses fredes. A nosaltres ens varen aconsellar una salsa de sèsam -que per la consistència i cremositat de la grassa semblava mantega de cacauet-, una salsa típica de soja, una salsa d’all amb oli, i un bol de quelcom molt similar a «chili flakes».
Demanem tres tipus de carn principals. Un xai i dos vedelles. El xai, filetejat molt fi amb un percentatge elevat de grassa, boníssim. Es desfà en qüestió de segons.
Una vedella també filatejada molt finament, enrotllada en porcions individuals, pràcticament tota magra; no acaba de convèncer, poca potència de gust. L’altre vedella, més gruixuda, marinada en una espècie d’oli, molt millor. Val a dir que qualsevol d’aquestes carns te les pots enguiar crues si vols, tot i que els filets més prims venen lleugerament congelats.
L’ànsia es barreja amb la inexperiència. Menjo sense calma i començo a notar tota la boca cremadíssima. Però segueixen duent coses, ara una espècie de porc arrebossat. Molt típic d’àsia, mullar o posar salses als arrebossats; aquí és pecat, però té la seva gràcia. Estava bo passat pel caldo i estava bo cru. Bon joc amb les salses.
Jo us diria que imprescindible demanar fideus. Difícils de menjar, però et pots fer ramen al teu gust. Deliciós, molt versàtil. Bona forma de treure joc al babero que t’insisteixen a que et posis. Encara millor forma de cremar-te per enèsim cop la boca, la llengua, els llavis, els dits, tot.
Les pilotilles de gamba, que et tallen i tiren al moment al brou, decents. No meravellen però són peculiars. A favort.
Verdures. Interessant, molt aconsellable demanar l’assortit. Ens la juguem amb un bambú verd a part i no acaba de fer el pes, molt pla.
Ens ho acabem tot. Ens mirem. Hem vingut a jugar. Amb tota seguretat l’endemà canviarem la pell de mitja boca, però no defallim, no ens farem enrere havent arribat fins aquí. Qui s’han cregut que som nosaltres! Demanarem fins que es sorprenguin.
Èpica a part, repetim de xai, de fideus, i d’alguna cosa més que no recordo. La cremor de la boca començar-se a fer-se extensiva a tot el cos.
Demanem postres. En volíem demanar dos o tres però la cambrera ens frena. Missió complerta. Acabem amb una espècie de «nubes» -la llaminadura- arrebossades i amb una salsa dolça per sobre. Contra tot pronòstic em van sorprendre i agradar bastant.
Sortim del restaurant. Jo suant fort. «Això és com arribar de la feina, veure la teva mare cuinant escudella de Nadal, aigua bullint violentament, pescar algun galet i tall de carn amb el cullerot i fotre-te’l directament a la boca».
Falta de pràctica. Sigui com sigui, en vaig sortir molt content i amb moltes ganes de repetir l’experiència. Recomano el lloc, sobretot a qui vulgui provar un Hot Pot per primer cop.
Puntuació: 8.5 🐖 godalls
Web: N/A
Direcció: Barcelona, Carrer de Muntaner, 174, 08036
Vaig pagar: 30€ | Preu mig: 25€
Data de visita: 2021