




Bellillo és el competidor directe de Piazze d’Italia (8 🐖 godalls) dins la meva llista mental de restaurants. «Avui em ve de gust una pizza Napolitana»; massa elàstica, ingredients genuïns italians, tomàquet pràcticament cru, crosta inflada amb bombolles cremades al forn, etcètera. Els dos restaurants m’apareixen dins el cap simultàniament. Me n’adono ara escrivint que sempre he pres la decisió en base si és un dinar o un sopar: Mai he dinat al Piazze d’Italia i mai he sopat al Bellillo. Suposo que el primer guanya de nit i el segon s’emplena menys durant el dia.
Enric Granados, al costat de Letamendi, espai força ampli amb terrassa. Servei desenfadat, decoració i productes -des de les pizzes fins als postres passant per els vins- purament italians.
Ritme ràpid, no atrafegat, tot i que val a dir que només hi he dinat dies feiners entre setmana amb el local pràcticament buit. Com comentava abans, per sopar i els caps de setmana s’emplena.
En destaco per sobre de tot dos aspectes: varietat de pizzes i execució d’aquestes. Segurament les pizzes napolitanes més bones que he menjat a Barcelona, i sens dubte la carta amb més varietat d’aquestes que he vist. Compte, varietat amb sentit i varietat que et demanaries; restaurants amb 200 pizzes de les quals 197 són infumables n’hi ha un munt.
Cada un dels productes o ingredients, des del més senzill o que passa desapercebut fins als que cobren un rol de protagonista a les pizzes, és DOP o importat directament d’Itàlia. I lo més important, aquesta premissa no es queda en màrqueting, ho notes i ho assaboreixes de forma clara.
Deixant momentàniament de banda les pizzes, val a dir que els entrants del lloc mai m’han convençut massa, i que els postres -tot i ser decents els pocs cops que n’he provat- no solen caure. Motiu? Les pizzes del lloc emplenen, hi solc anar amb feina pendent per fer a la tarda, i el que és més important: la millor gelateria de Barcelona està al local del costat i si queda espai per postres el faig allà (Delacrem, 10 🐖 godalls).
Calzone clàssica amb ricotta, calzone fritta, pizzes amb base blanca, pizzes senzilles i clàssiques, pizzes amb productes estel·lars. Totes molt bones, difícil recomanar-ne una per sobre les altres. Sensació de ser incapaç d’errar prenguis la decisió que prenguis.
Poc a criticar. Òbviament el servei podria millorar -com la majoria de llocs a aquesta ciutat engolida pel cosmopolitisme demolidor dels trets mediterranis com el servei- i podrien tenir millors vins. Però mai han sigut factors rellevants que influïssin en la meva expectativa del lloc.
Recomanadíssim. Sobretot si feu com jo, dinar-hi entre setmana. Compte amb la feina que us deixeu per fer a la tarda posterior al dinar: us entrarà la típica son de gras satisfet. Un minúscul preu a pagar, si em permeteu.
Puntuació: 7.5 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, Carrer d’Enric Granados, 15, 08007
Vaig pagar: 15€ | Preu mig: 15€ (sense vi)
Data de visita: 2021
