Cuina ininterrompuda. Refugi d’afterwork dels qui treballem a les oficines de la diagonal. Molts dels meus amics hi han anat tant o més que jo – ben difícil – i només hi han fet cerveses, vins i copes. La majoria el descobrim així, el Velódromo. No tothom adverteix, però, entre ampolla i ampolla, un dimecres…
+
Assimilo el Paco Meralgo com el tercer vèrtex del triangle que conforma amb el Miguelitos (8 🐖 godalls) i el Bar Velódromo (8.5 🐖 godalls). Els tres a prop, similars, preu al mateix rang i amb una clientela que, segurament, quan es planteja un dels llocs té els altres dos en ment. Té una atmosfera…
+
Miguelitos és un dels restaurants clàssics de l’Eixample de Barcelona. Queda a prop de moltes oficines, i prou cèntric per sopar-hi qualsevol dia. La sensació personal que m’he endut sempre a l’entrar-hi és de resistència a la dèria cosmopolita de Barcelona. Miguelitos conserva encara un punt d’identitat pròpia. Aquesta marca d’identitat és un dels seus…
+
Lillas Pastia és un restaurant d’Osca amb una estrella Michelin consolidada durant pràcticament 20 anys. Edifici imponent, portes altíssimes. Espai exterior amb una terrassa elevada on des d’un altre restaurant de la mateixa casa hi serveixen menjar més quotidià. Ofereixen dos menús – 50 i 75€ – i una carta interessant que conté varis plats…
+
– Quin és el teu restaurant preferit de Barcelona? – Carn o peix? – Carn – Nairod Resposta directa, sense miraments, d’aquella que de tant repetir els darrers mesos ja s’ha instal·lat a la memòria instantània. Un reflex. David Rustarazo, ex Coure, obria fa poc més de dos anys Nairod. Cuina directa, molts miraments i…
+
No em fa cap mal reconèixer que vaig trobar l’Etapes buscant a la guia Michelin. Com faria un francès acomplexat quan viatja a Barcelona, creient que aquí en sabem menys o ha d’anar en compte. Menú entre setmana per dinar de 15,5€, sense vi, imbatible per cap restaurant dels voltants. Durant una temporada hi treballava…
+
Uain és una botiga de vi al centre urbà de l’Escala. A les nits hi fan sopars, i diria que els dissabtes d’estiu també s’hi pot dinar. El local és petit, i l’Escala duplica el bullici estiu rere estiu; cal reservar i amb dies d’antelació. Rafel Sabadí, sommelier i propietari del Uain, és el germà…
+
Platja d’Aro: Trampes per turistes. Llocs sense més. El passeig. La sorra. Guiris per tots costats. M&B enmig, camuflat, o essent un més, però fent-ho bé. Dinar arran de platja, quatre amics cansats de caminar. El lloc recomanat pel pare d’un d’ells que hi sol fer mariscades; no va ser el cas, tocava arròs, però…
+
Girona té una oferta culinària que marca el ritme del creixent apogeu de la ciutat. Tot i això, no és fàcil trobar una cuina desmarcada com la del Vintages. El local és petit, millor reservar. Llum baixa, atmosfera nostàlgica i façana curiosa. Pot passar desapercebut però segurament és part de l’encant de qui coneix el…
+
Rafa Peña va obrir l’hamburgueseria Bar Torpedo a l’eixample el 2019. Local pintat d’un verd que fa anys no tenia ningú però cada cop es deixa veure a més parets de bars i restaurants reformats. Sostre alt, estil retro, amb quadres dels 90s i màquines recreatives d’atrezzo. Selecció curta però decent de vins pintada i…
+