Can Marlau és agafar el Gelida (9 🐖 godalls) i refinar-lo el màxim possible sense perdre identitat i estil casolà-tradicional. Racions més petites, preus tres vegades més alts -segueixen essent raonables, és el Gelida que és insultantment barat-, i quatre vegades menys farcit de gent.
Decoració poc afinada però que no desentona amb la idea que busquen de bar-restaurant on saben cuinar molt bé. Realment, la sensació a Can Marlau per mi és aquesta. Local, decoració, estil de servei, clientela, plats gots i coberts de batalla però buscant la sorpresa amb el contingut dels plats. Si l’objectiu és generar el record de lloc on es menja molt bé, sense acompanyar aquesta sensació d’un preu i estil que l’encaselli només a ocasions especials, ho aconsegueixen a la perfecció.
La carta té dues cares: la de bar on tot gira al voltat de les truites i els ous ferrats, i la més orientada a restaurant, composta d’una quinzena de tapes.
El cap i pota l’acompanyen amb mongeta blanca. Li queda millor del que pensava, però em segueix resultant inferior a la versió tradicional. Tot i ser el plat més fluix de la visita, estava millor que molts cap i pota que he provat.
L’ensaladilla molt bona. Senzillíssima, pràcticament només patata i maionesa, amb punts cítrics i àcids d’algun tall de bitxo o d’oliva. Coronada amb unes tires de pebrot vermell, em va semblar excepcional. Sense filigranes, donant-te tot el que esperes d’una simple ensaladilla.
Menció especial al pa torrat amb tomàquet. Coca de vidre, perfecta. Un vici que si te’l cobren per plat acaba picant, perquè és impossible no engolir-ne sense control i dir que sí, per favor, quan et pregunten si en vols més.
El calamar a la planxa amb papada lacada és un escàndol. Un salt per sobre en quant a sensibilitat, execució i qualitat dels altres plats que vaig provar i del que esperes en un restaurant així. El concepte de bar-restaurant “gastronòmic” que Can Marlau intenta traslladar al client a vegades queda difós o és una mica eteri, però amb aquest plat l’entens. Imprescindible.
Un altre imprescindible són els fideus a la cassola amb gambes. Dins d’aquest registre i preu són immillorables, espectaculars, addictius. El caldo, el punt dels fideus, la picada, les gambes, l’equilibri dels gustos. N’hagués dinat només una cassola entera. La gamba era bona però no fora de sèrie, sí. El plat del calamar era millor, sí. Però jo tornaria i tornaré a Can Marlau per aquests fideus.
El pastís de formatge de postres és senzill, cremós, fàcil i de molt bon gust. Millor a la boca que als ulls, cosa estranya amb els pastissos de formatge, però que s’agraeix.
Servei atent i millor que la mitja a Barcelona, tot i que era un dia i hora amb poca clientela. Vins a copes decents, poc habituals; potser massa poc habituals.
Preus fregant el llindar superior acceptable per un lloc així. Afinat, en zona de perill diria jo, però justificable per la qualitat d’alguns plats.
Puntuació: 8.5 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, C/ de París, 161, L’Eixample, 08036
Vaig pagar: 40€ Preu mig: 40€
Data de visita: 2023