Entro al Memorias de China i m’entra una sensació d’estar-me immergint a una copia del Botafumeiro ideada per Xi Jinping. Si no m’equivoco, no queden massa lluny. Aquella fusta, els espais grossos, el passadís amb fotografies de famosos –n’hi ha una de Piqué i Shakira de joves. Tant temps portaven junts?- i un servei mitjanament ben vestit (extremadament ben vestit per ser un restaurant xinès); interessant, m’agrada.
Memorias de China és un dels primers restaurants xinès de Barcelona, segurament el primer amb renom. Al barri de Sarrià, el Señor Lam regenta un escenari gastronòmic clàssic; un xinès de sempre que no ha sucumbit a la marea de sushi ràpid que ha pràcticament exterminat la cuina asiàtica que solíem trobar de fa una dotzena d’anys.
A un restaurant xinès miro sempre amb extrem recel la carta de vins. Aquestes solen ser estrambòtiques, dolentes, cares. Al Gran Muralla II (8 🐖 godalls), el meu restaurant xinès de referència a Girona, increïblement barat, sempre demano el pitjor vi rosat de la carta. No ho considero ni vi, realment; és “suc de restaurant xinès”. Ho dic perquè entengueu la sorpresa que m’enduc quan veig una carta de vins millor que decent. Us diria que es nota que hi solen anar famosos que hi entenen de vi, o jugadors de futbol que han de fer veure que hi entenen de vi perquè la selecció és molt bona; però ni això, perquè els preus són honestos. Viña Alberdi a 23€? Posi’m-en 5. Punt molt a favor.
La carta de plats és extensa, interessant. Hi veus plats estrella, contundents, cars però que tenen pinta a ser un festival. D’altres, més clàssics, a preus molt més continguts. Acabem fent una mica de tot i, com no pot ser d’altre forma, per compartir.
Comencem amb un plat que pel que ens comenten és mític de la casa: “pastís” cruixent de peus de porc. Acaben sent uns bastonets que acompanyen amb la típica salsa picant. Estèticament horribles, però molt bons i amb una textura decent.
L’arròs fregit cantonès una mica decepcionant. Poc a comentar, no brillava per enlloc. En canvi, el HO-FAN, una pasta d’arròs, amb vedella, dels millors plats de la nit. Excel·lent i, curiosament, al mateix preu que el plat d’arròs.
El plat de vedella amb bolets i bambú tenia un punt més de qualitat del que sol tenir a un restaurant xinès més normal. Vedella més tendre, bolets i bambú amb més gust, salsa més ben aconseguida. Recomanable.
Les gyozas de carn decents, si no eren artesanes ho semblaven, però no fascinants. Ben aconseguit el joc de textures però m’esperava més.
El plat estrella de la nit, l’ànec laquejat a la pequinesa, per llepar-se’n els dits. Posada en escena tradicional, amb la ceba tendra, la salsa fosca dolça d’acompanyament i el pà d’arròs translúcid per enroscar-ho tot. Si torno a Memorias de China, a part de la carta de vins, serà pel record que em va deixar aquest plat.
Els postres més normals. Molt bé el plàtan fregit amb mel, bastant mediocres els farcellets fregits farcits de xocolata.
Bon servei, millorable però decent per l’estil del lloc. Decoració en decadència però que encara confereix a l’espai un aire de bon restaurant de tota la vida.
Puntuació: 7.5 🐖 godalls
Web: https://www.memoriasdechina.es/
Direcció: Barcelona, Carrer de Lincoln, 17, 08006
Vaig pagar: 30€ Preu mig: 30€
Data de visita: 2023