Em sorprèn que dels pocs restaurants que em faltaven per provar de l’Escala fos Miryam. Em sorprèn perquè és un prototip de lloc d’aquells que m’agrada, que no puc evitar jutjar-lo amb més subjectivitat de la que ja un sol analitzar un restaurant. Restaurant familiar, de tota la vida, interiors de fusta, que no necessita…
+
Fonda Rigà és un Hotel-Restaurant històric de la Vall de Camprodon, del qual relativament poca gent n’havia sentit a parlar fins que va sortir a Joc de Cartes quan el programa encara no era infame com ara. Situat en una posició privilegiada de Tregurà de Dalt, amb unes vistes espectaculars, s’alça en un edifici gegant,…
+
Terres de l’Ebre és una zona de Catalunya de la qual conec poc o pràcticament res a nivell gastronòmic. Deixant-me guiar per autòctons de la zona, acabem dinant a un restaurant mític de La Ràpita: Casa Asmundo. Entro al restaurant ja advertit de l’estil del lloc; taules, cadires, decoració i ambient magníficament antiquat. Als pocs…
+
Descobreixo l’Escabetx fa poc més d’un any a Girona. Equip jove, prop de carrer Santa Clara. Ja des del primer dia apuntava maneres, i amb l’última visita recent confirmo que s’ha convertit en un referent de nivell a tenir en compte a la ciutat. Estil totalment informal, terrassa per quan no fa fred, local petit….
+
Lombo és el nou restaurant d’Eugeni Diego (Apluma – 8.5 🐖 godalls i Tamae – 8.5 🐖 godalls). Quan vaig saber que existia una nova creació d’un dels millors artificiers gastronòmics de Barcelona em varen faltar cames per anar-hi. Literalment el següent dinar que teníem previst fer amb uns amics vaig ordenar de forma impositiva…
+
La Clota és un restaurant mític de l’Escala. Zona del port, amb terrassa i interior, porten dues generacions oferint cuina mediterrània típica. Freqüentat per locals, gent amb segones residències a Riells o turistes amb vaixells amarrats, té aquella aura de lloc de sempre, familiar. He menjat a La Clota en nombroses ocasions, i si bé…
+
Panoramix és un petit restaurant a Molló, prop de Camprodon. Ens hi acostem amb les expectatives molt altes, alimentades pels elogis constants dels amics amb qui hem reservat per dinar. A mi ja em tenien convençut fa temps explicant-me el concepte: plats molt ben elaborats, influència russa de la cap de cuina en una proposta…
+
Can Xifra és un dels baluards gironins de la cuina catalana, de pagès, tradicional i de tota la vida. En aquest paradigma, pocs competidors a l’alçada hi pots trobar. Preu imbatible, espai immens, voltant agradable i rural, a prop de ciutat i dels pobles circumdants, i una mestressa que abans de pagar et crida «has…
+
Cal Sagristà és la cúspide de la cuina catalana tradicional. Poques coses agraeixo més als meus pares –en lo referent al tema gastronòmic, no fotem el boig- que haver-me descobert aquest restaurant. Visita a un celler (Mas Llunes, recomanable), cata de vins i “anar a dinar a un restaurant que no coneixes” com a regal…
+
El Cul del Món és un restaurant amagat a les afores més immediates de Girona, a Sant Daniel. Masia molt ben rehabilitada, conservant molta pedra i detalls constructius tant a l’interior com a l’exterior. Salta a la vista la terrassa davant la façana, tot i que val a dir que mai hi he menjat doncs…
+