Cuina ininterrompuda. Refugi d’afterwork dels qui treballem a les oficines de la diagonal. Molts dels meus amics hi han anat tant o més que jo – ben difícil – i només hi han fet cerveses, vins i copes. La majoria el descobrim així, el Velódromo. No tothom adverteix, però, entre ampolla i ampolla, un dimecres a les vuit o nou del vespre, els suculents plats que els cambrers duen amunt i avall. Suposo que aquesta és la diferència; en el meu cas, després de primera incursió al lloc, purament dedicada a un mal executat tràfec – procés en el qual el vi es canvia de recipient per eliminar sediments i airejar-lo. En el nostre cas, començava a un recipient i acabava engolit – vaig jurar-me que no passaria una setmana sense provar el menjar del lloc.
De forma inclús més aconseguida que al Miguelitos (8 🐖 godalls), el Bar Velódromo es presenta com un reducte a l’absurda moda cosmopolita de Barcelona. Restaurant des de 1925. No ho dic per la cuina, que no és extremament clàssica. L’atrezzo, les vidrieres, el ritme, el sofàs, l’altura i l’espai. La gent que sol freqüentar el lloc.
Prosa a part, no estic fent un bon judici al Velódromo amb un escrit tant complex. El Bar Velódromo es simple. Saps a lo que vas.
Bodega decent, amb una qualitat i rang de preus totalment encertada.
Una carta extensa, amb moltes seccions que et fan adonar que pots plantejar l’àpat de mil formes diferents. Tapes, platillos, entrepans – clàssics i especials – plats tradicionals i especialitats amb cervesa. A qui hi hagués estat fa temps i s’ho pregunti, sí, segueixen obsessionats amb la Moritz.
He provat ben bé el 80% de la carta, i la conclusió a la que arribo és que els plats tradicionals sorprenen – i molt – en qualitat considerant lo bones que estan les tapes i plats ràpids. Molts bars amb bones tapes punxen quan els demanes plats elaborats; al Velódromo es nota que o varen començar fent-hi cuina tradicional, o li han sabut donar la importància que es mereix.
Tapes: Ensaladilla, la millor del triangle Velódromo – Miguelitos – Paco Meralgo (7 🐖 godalls). Que aviat és dit.
La bomba molt bona, totalment recomanable. Tot i que si dubteu entre la bomba i les croquetes, ho tindreu complicat, perquè aquestes últimes són també molt decents.
Per mi una de les millors braves de Barcelona. El tomàquet picant i carnós. El tall de la patata ideal. Genials i imprescindibles hi aneu del plan que hi aneu.
Els calamars a la romana són bons, però molt contundents. A qui no li vingui de gust una bomba de fregit – compte, amb bon producte a l’interior, no és incompatible – se’ls pot estalviar. Els calamars a l’andalusa molt més equilibrats.
Bunyols de bacallà, salmó fumat, formatges, pernils, etcètera a l’altura, complint sobradament.
Les truites petites, però de cocció excel·lent. Desfetes, toves, denses. Els ous estrellats amb patates i pernil bons.
Solen tenir macarrons gratinats de varies formes, depèn dels canvis de carta. Plat curiós, per atipar. A qui li agrada el joc de beixamel i formatge fos o gratinat, li agradarà el plat. Poca profunditat més.
Steak tartar. Qualitat molt alta que es fa pagar i en fa destacar el preu per sobre la major part de la carta, de costs molt sostinguts.
L’espatlla de xai impressionant. Un suggeriment, no demaneu gaire res de primer o per picar si teniu pensat demanar-la; atipa, i força.
Tinc pendent provar l’entrecot, la galta, i d’altres carns. N’he vist a taules i safates de cambrers i sempre m’han fet molt bona pinta. Tant de bo hi fessin cap i pota.
Els entrepans bé, no sorprenen però estan ben aconseguits. No en solc demanar, pocs cops acabo al Velódromo amb la mentalitat de fer-hi una hamburguesa o similar. Tot i això, si em fos igual que m’explotessin un parell d’arteries i pogués esmorzar-hi a diari, cauria rigorosament un dels entrepans clàssics amb el cafè.
Els postres bons, no són el seu punt més fort, però la Tatín és interessant i – fa temps que no el veig – el pa amb oli i xocolata sempre t’acabava seduint.
En resum, he anat incomptables cops al Velódromo, i és per algun motiu. Possiblement, pensant-hi mentre escric, és dels llocs on més he anat de tot Barcelona. Dinars, sopars, copes, tapes ràpides… El comparo amb restaurants amb menjar similar, i venç. El comparo amb restaurants amb preus similars, i venç. No et sorprèn, no et supera cap expectativa; no li cal. 9 godalls merescudíssims.
Puntuació: 8.5 🐖 godalls
Web: www.barvelodromo.com
Direcció: Barcelona, Carrer de Muntaner, 213, 08036
Vaig pagar: 15-35€ | Preu mig: 15-35€
Data de visita: 2021