Assimilo el Paco Meralgo com el tercer vèrtex del triangle que conforma amb el Miguelitos (8 🐖 godalls) i el Bar Velódromo (8.5 🐖 godalls). Els tres a prop, similars, preu al mateix rang i amb una clientela que, segurament, quan es planteja un dels llocs té els altres dos en ment.
Té una atmosfera buscada intencionadament de Bar de tapes, de taverna, que amaga quelcom més. I així és. Totes les taules que no són barra, són estretes, pensades per compartir-ho tot. Tamborets alts. L’entorn i la comoditat disposada pot semblar suggerir un àpat ràpid. Entrar, demanar, beure, menjar, sortir. Sensació parcialment errònia. Nosaltres érem sis persones i vàrem dinar durant més de dues hores. En aquest sentit, vaig notar que l’equilibri entre qui no vol entaular-se i aquell qui vol fer una sobretaula decent està molt ben trobat. No sempre és fàcil fer coexistir els dos perfils de comensal en un mateix espai.
El servei acompanya l’estètica descrita. Cambrers animats, fent i esperant encaixar bromes. Amb experiència, però sense deixar el toc i formes poc serioses d’un bar.
Va anar arribant el menjar. Desordenat. No intenteu demanar primers i segons individualment. Compartiu-ho tot, millorareu l’experiència.
L’escalivada amb arengada fumada minimalista. A un company de taula el va decebre, s’esperava una arengada a la brasa, clàssica. Per mi, dels millors plats.
Quan fa temps un amic em va recomanar el Paco Meralgo, va fer èmfasis en el picant d’un dels plats. Creia recordar que eren les bombes. No va ser el cas, per sort. Suaus, bones, molt bé.
Les braves, són el que pica. Bravísimas, diu el cambrer sorneguer quan les demanes. O t’ho agafes com una broma, o el plat no s’aguanta per enlloc. Entenc que als hooligans del picant els pugui fasciar, però no les puc recomanar.
L’ensaladilla russa bona, però no puc evitar comparar-la amb els seus rivals de triangle i és la pitjor de les tres.
El tàrtar de salmó amb soja bé, sense més, però hi ha plats menys moderns, més de Bar, que brillen molt més.
El pop de roca amb ceba molt bé. No entenc com el tenen tant barat (9,5€).
Els daus de filet al pebre negre al punt, la carn tendre. Però no em van sorprendre prou perquè els elogiï més enllà.
El caneló de pularda totalment prescindible. Si costés la meitat, seria un plat senzill i fàcil on sucar el pa – un pa excel·lent – que et serveixen (i que es cobren ben cobrat).
Passem d’un caneló inflat de preu a una cua de bou que podria costar bastant més i ho seguiria demanant. Molt ben aconseguida.
El tiramisú destaca la textura i presentació. El gust més normal, però en general, un bon postres.
La torrija molt bona. No és la millor que m’he menjat, però em quedo amb aquest plat de tot el que vaig menjar.
El montadito de magadascar, icònic del lloc. Pa amb oli i xocolata, molt equilibrat i ben trobat.
Bons vins, però els falta una gamma més assequible que tingui coherència amb el tipo de menjar que hi serveixen.
Puntuació: 7 🐖 godalls
Web: https://restaurantpacomeralgo.com/ca/el-restaurant/
Direcció: Barcelona, Carrer de Muntaner, 171, 08036
Vaig pagar: 40€ | Preu mig: 35€
Data de visita: 2021