Xemei sempre està a les llistes de restaurants italians preferits de qualsevol persona que rondi per Barcelona i hi entengui, es respecti o que vulgui vacil·lar de sibarita. Tant els que els encanta Xemei com els que quan veuen que hi vas et diuen que està totalment sobrevalorat, es posen d’acord en una cosa: és un lloc molt autèntic. De fet, crec que és l’autenticitat el que li confereix el caràcter únic i diferent als altres italians de la ciutat -amb poca identitat- i el principal motiu pel qual els clients hi repeteixen.
Motius n’hi ha més, però. La pasta és absolutament excel·lent. La ubicació és regular, just a sota Montjuïc. Millor que la del Dos Palillos (10 🐖 godalls), sí. No tinc clar si és per aquest aspecte d’on està ubicat que sempre he vist Xemei com un lloc on dinar i potser no tant sopar. Tot i això tinc entès que sol tenir un ambient intens durant la nit, i que té el seu públic nocturn.
Els vins estan passadíssims de preu. Que serviu pasta, coi, no teniu ni un local ni un servei ni un celler ni res remotament semblant a un restaurant de luxe que justifiqui la clatellada. La selecció és bona, extensa i cuidada, però el preu em va semblar fora de lloc fins i tot per ser Barcelona. Tot molt natural, amb varies referències no molt conegudes, cosa que sol ajudar a camuflar l’abusivitat en el preu per la majoria de clients. Ens varem decantar per un Motor Callet, de la magnífica bodega 4Kilos, de Mallorca. Va acompanyar molt bé la cuina italiana.
Les volandeiras, falsament anunciades en carta com a zamburiñas (error voluntari que fa tot Déu, tot sigui dit), molt bones. Ben amanides, fresques, cuites a un bon punt, al forn.
El Vitelo Tonato bé. A anys llum del Lombo (9 🐖 godalls), però bé. Sobretot la salsa que acompanya la carn, sent aquesta última la part més fluixa del plat.
Els Maccheroni Cacio & Pepe un espectacle, boníssims. El plat que em faria tornar al restaurant, sens dubte. Simplicitat, poquíssims ingredients, pasta fresca molt ben feta, melositat en la salsa i un equilibri d’intensitat i gusts que ja entrava pels ulls. Excel·lent.
El Pappardelle amb Ragú d’Osobuco molt bé. Un punt per sota a l’anterior, tot i tenir un gust més intens. La pasta també immillorable. Segurament dels millors plats de pasta amb carn i tomàquet -per dir-ho ràpid- que et puguis menjar a Barcelona.
Més normals els Spaghetti al Nero di Sepia, tant en la pasta que tot i estar ben aconseguia no et deixava extasiat com les anteriors. Bon gust de tinta, plat decent.
Els dolços bons però només guardo un record especial de la Panacotta, sent aquest el postres més senzill i barat; estava molt bona. Esperava més del Tiramisú, que em va semblar excessivament dolç. El pastís de parmesà em va semblar agradable però poc intens; si me l’haguessin venut com pastís de formatge, encara, però un espera més intensitat si hi ha parmesà en joc.
El servei decent, atent això sí, amb potser un punt excessiu de caràcter bohemi desendreçat italià que no acabes de saber si és impostat o no. Jo me’l vaig acabar creient, d’aquí que en valori aquest punt “autèntic” del lloc.
Em veig tornant al Xemei quan m’afarti del Lombo, cosa que és difícil. De moment, aquest segon seguirà sent el meu italià de capçalera, però si un dia em ve de gust un aire més propi de la Itàlia suburbana, i em queda a prop, no dubtaré en entrar-hi.
Puntuació: 7.5 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, Pg. de l’Exposició, 85, Sants-Montjuïc, 08004
Vaig pagar: 45€ Preu mig: 45€
Data de visita: 2023