Jobs és un restaurant relativament nou a l’Eixample de Barcelona. No el tenia al radar a la llista de pendents -la qual cada dia creix més, últimament el primer tema de conversa amb tothom és sobre restaurants- ni n’havia sentit a parlar. En tot cas, posterior a la ràpida revisió satisfactoria del seu instagram, hi acabem trucant per sopar.
Llums de neó a l’exterior, decoració nova d’aquest estil a l’alça als restaurants de la capital entre retro i modern. Fusta, colors verds, sofàs acoltxats. Em recorda lleugerament al Soma (8 🐖 godalls).
El concepte i dimensió de la carta m’agrada. Forces opcions però no inacabables. Conviu una part d’entrants i primers més a la moda (amb burrates, tartars i plats per l’estil) amb una oferta de segons que té poques modernitats; plats que, si no fos per l’estètica del lloc, semblarien de restaurant tradicional, de tota la vida.
Carta de vins millorable però amb preus en sintonia amb el caràcter honest del que costen els plats plats. Sorprèn la disparitat d’algun vi que te’l fan pagar infladíssim -melior de matarromera- i d’altres que no suposen l’atracament habitual a Barcelona, com camins del priorat, a 34€. En tot cas, pel sopar anem a copes. Preu raonable, res a destacar.
Bon pa torrat amb tomàquet.
Dels primers a compartir destacaria sense cap dubte l’albergínia amb strachiatella i sardina fumada. No us queixeu, ja us he avisat de la modernor en els primers plats. Excel.lent combinació, i la sardina té el protagonisme i tracte que mereix.
La burrata amb tomaquet sec bona, sense focs artificials.
El pastrami divertit, molt vistós i ben presentat. Talls imparells que suposen un repte per compartir. Barreja de gustos ben trobada, que no fascina, però en global aprova amb nota.
Amb els segons pugem el nivell i entrem de ple a l’slogan del lloc: «Cuina tradicional popular». Si una burrata o una alberginia amb strachiatella -per deliciosa que sigui- és «tradicional o popular», a Catalunya o Barcelona, jo sóc en Mikey Mouse. Ara bé, he de callar amb el canaló, o el lingot de cua de bou que ens duen de segon plat.
El canaló és de vedella; d’aquells plats que et fa salivar a la vista. A diferència de la majoria de plats ultra-instagramables, a la boca el gust està a l’altura de l’espectativa generada als ulls. Pasta feta a mà, carn totalment tendre, salsa de carn que és potent però no ho tapa tot, i un parell de múrgoles prou bones.
Millorem encara més amb el lingot de galta. Tendre, torrat per un costat, totalment a joc amb de nou una salsa totalment equilibrada i perfecta, i un parmentier de patata molt ben executat. El millor plat de la nit, compartint pràcticament podi amb el canaló.
Amb els postres tornem a un nivell més baix, senzill. La torrija és bona però sense massa complexitat, i l’espuma de xocolata és una orgia de dolç que tot i trobar-li poc sentit està prou bona.
Acabar comentant que fan un menú de migdia, entre setmana, per menys de 20€ on serveixen alguns dels plats esmentats i que ja us avanço que, per preu, val molt la pena. I per sopar o dinar un cap de setmana, sobretot per aquell client que està fart que tots els restaurants que li costaven 30€ abans del covid ara li costi’n 50€, Jobs és un bon reducte. Servei decent, bons preus, molt bona cuina.
Puntuació: 8 🐖 godalls
Direcció: Barcelona, C/ de Mallorca, 170, 08036
Vaig pagar: 35€ Preu mig: 35€, menú migdia 19€
Data de visita: 2023