Quan el teu amic et truca per anar a sopar a La Selva amb les dones – i no coneixes el lloc – et ve segurament al cap el pernil dolç, la comarca catalana que en gran part m’ha vist créixer, o l’estat salvatge i desordenat actual de Barcelona.
Per sort, cap de les anteriors; la Selva és un restaurant seriós. No en l’estètica, no en la filosofia i objectiu amb el qual l’articulen, tampoc en un servei i una posada en escena molt formal. És seriós perquè volen fer les coses bé; i les hi fan.
A l’arribar, una munió de gent esperant a fora. “Sort que tinc reserva”. No tinc clar quina part d’estratègia captadora de clients i quina part de realitat hi ha en aquesta cua permanent al restaurant. La gent va prou ben vestida – per ser Barcelona – així que es fa agradable.
Des de l’exterior albires una cuina oberta, carn per tot arreu, brases molt potents i preparades per la guerra a la qual cada dia les sotmeten. Moltes neveres Dry Age, i moltes peces magnífiques, visualment suculentes; reposant, dormint, esperant-me.
Un cop dins recorres, en una experiència port-aventuresca, l’entramat de passadissos-menjadors i espais diversos. El nom només transcendeix a la decoració: lianes, fusta, fruits decoratius, sensació d’endinsar-te en els espais. Llum vermellosa, salvatge. Per sort els cambrers no van vestits amb tapa-naps i un os al cabell; un cop més, seriositat. Som una Selva, menjareu carn, beureu vi negre, però això és un restaurant i no una fira. No fotem el boig. Ja us avanço que el servei és destacable, per sobre les expectatives.
Com dic, carn. És un lloc per anar-hi a menjar tall. Per aquest motiu em va sorprendre que els calamars a l’andalusa fossin excel·lents. Un plat perillós, amb poques sinergies de cocció amb la resta de la carta, que augmenta la dificultat de treure’ls en unes condicions tant bones.
Simultàniament, per picar, steak-tartar. Genial, diferent. Servit sobre un os obert a mode d’atrezzo que m’obliga a criticar-lo: No em podeu generar expectatives de trobar moll de l’os a un plat i que llavors no hi sigui. Llàstima, perquè tot i no preguntar pel punt de picant, el balanç era perfecte i la carn destacava notablement.
Les croquetes decents. Podrien ser més meloses, però quan tens una carn formidable costa afegir-hi beixamel que, tot i guanyar en cremositat, en rebaixi el gust.
Arriba l’artilleria. Entrecots i filet de vaca gallega madurada i picanya. Carn poc feta, amb una pedra calentíssima – i que et van canviant – per afinar el punt i menjar cada porció a una temperatura ideal. Bon gust, bones peces, ben tallada. He menjat carn madurada a Barcelona d’inferior qualitat a un preu força més alt. Surts amb ganes de tornar-hi i provar les peces més cares i exclusives que tenen.
El vi pujadet de preu, però res de l’altre món. No hi havia el Malbec que volíem, però varen dur un Toro que va acompanyar-nos a la perfecció.
Conclouen amb una safata amb varis postres, que t’expliquen sense que els ho demanis – i jo que els ho agraeixo – per ajudar-te a fer l’esforç, donat que a aquestes altures ja sols estar tipíssim. Prou bo, poc tradicionals, llaminers, inspirats en xocolatines i bombons de supermercat. Ben aconseguits.
Puntuació: 8.5 🐖 godalls
Web: https://laselvabarcelona.com/
Direcció: Barcelona, Carrer de la Indústria, 138, 08025
Vaig pagar: 45€ | Preu mig: 45€
Data de visita: 2021