El Chalito obria el 2017 prop de Plaça Catalunya després de l’èxit d’un xiringuito a Castelldefels i Luis Suarez com a principal soci inversor. Abans del covid era força normal veure aflorar nous restaurants amb la marca d’algun jugador de fútbol, com el ja difunt Bellavista del Jardín del Norte finançat per Messi. Si no m’equivoco, aquest local de l’antic restaurant d’en Messi l’ocupa ara la cadena Salvaje, del qual tinc unes referències força pèssimes i malauradament dubto que n’arribeu a veure crítica; bé, mai se sap.
Torno al Chalito. Tercera visita en quatre anys. Bon record de les ocasions passades. Seiem a taula, esperem un dels amics que falta, anem fullejant la carta. Oferta sostinguda, crec que no ha variat massa des que va obrir; a priori bona senyal, masses canvis en carta pot ser un indicador de risc.
Descartem prendre vi, no per preus inflats -que sorprenentment no ho eren- sinó per la baixíssima oferta; dos blancs i dos negres. Sembla que t’insinuïn que no en prenguis. Cervesa i avall, preu raonable tot i ser un local amb un model de negoci la clientela prevista sobretot forania, la qual estaria disposada a pagar un preu més astronòmic per la beguda.
La carta i oferta gastronòmica funciona de la següent manera: imagina que ets un americà gras que planifica la seva ingesta setmanal. Un dia pizza, un dia carn arrebossada, un dia hamburguesa, un dia anells de ceba i formatge fregit; si et sents sa, un tall de carn a la brasa. Recentment han afegit “Bowls”; no massa a favor, no em veureu provant-los.
Deixant de banda l’evident broma anterior, el punt fort de la carta són les milaneses. Ronden els 15€, i definitivament són plat únic.
To i això, no ens n’estem de res i demanem un provolone per compartir com a entrant. Arriba al cap de ben bé 45 minuts i d’un cambrer totalment desubicat, donant excuses i intentant-nos convèncer que és un lapse de temps normal. El provolone no està malament, però l’acompanya dos talls de baguette força mediocres.
Arriben tot seguit els altres plats, sense pràcticament espai de temps amb l’entrant. A més, arriben amb una presentació que suggereix pressa en l’elaboració. Oli sobrant, emplatat sense massa miraments. El cambrer treu pit, intentant convèncer-nos que la cuina va a bon ritme perquè ens ha tret els segons enganxats al primer; en fi.
Les milaneses són bones. A cada mos se’t fa més evident que passaràs una nit durilla, supurant una mica d’oli, però la carn i ingredients és decent. Llàstima de no assegurar que l’arrebossat surti una mica menys oliós. Les patates fregides irregulars, en un dels plats bé i en d’altres pèssimes.
Demanar de segon el “Box Chalito” (tots els entrants fregits apilonats a una caixeta) és per valents; l’amic no se l’acaba, però diu que és bo.
No fem postres, no fem cafè, fugim ràpidament un cop acabem buscant fer un gelat al Delacrem abans no ens comenci a pujar el fregit al cap.
Sensació no dolenta, però inferior al record de les ocasions passades. Preu molt correcte considerant el target de clientela i la situació. Servei infinitament millorable. Surto pensant que és possible que no hi torni, però un dia tonto on el mono de carn arrebossada apreti és possible que hi acabi de nou.
Puntuació 6 🐖 godalls
Web: http://rambla.chalito.es/
Direcció: Barcelona, Rambla de Catalunya, 12, 08007
Vaig pagar: 20€ | Preu mig: 18€
Data de visita: 2022