El Balcó és un restaurant Argentí de Girona. Sempre que ve de gust anar a sopar carn a la ciutat apareix a la conversa, i sovint s’alça com l’opció escollida. Restaurant amb llarga trajectòria, fidel a la seva essència i a una carta que si ve gira al voltant del producte argentí, té un perfil de gustos i plats similars a la cuina tradicional d’aquí. Talls argentins, ximixurris i malbecs al celler però amanides de pedrer d’ànec i vins de l’Empordà a carta.
El local és petit, capacitat d’una trentena de persones a tot estirar. Al final de la sala allargada, un vidre enorme des del qual es pot veure una brasa descomunal amb un cuiner que no para de rostir carn. Fa temps hi havia l’amo del lloc en aquesta posició privilegiada però duríssima; recentment hi ha un altre cuiner, però val a dir que els plats surten exactament iguals. No sempre és fàcil una transició així, molt de mèrit.
La llum ataronjadíssima, la fusta, la paret amb pedra i terra ceràmic li dona un aire totalment rústic. Millorable l’espai, sí, però el fet de veure el lloc sempre igual té la seva gràcia i reforça la sensació d’estar a un lloc conegut al menjar-hi.
La carta és senzilla i honesta, amb molts talls de carn diferents, alguns francament barats, d’altres més nobles i de més tamany a preus també raonables. Amanides i algun plat típic argentí, juntament amb uns quants postres de la casa, tanquen l’oferta del Balcó. La carta doncs invita a compartir uns quants primers i a demanar el tall de carn que a cada comensal més il·lusió li faci. No us podria suggerir prou que, amb les carns de segon, compartiu una amanida o dos al mig de la taula. La guarnició de les carns és una trista meitat de patata, i tot i que a alguns carnívors com servidor no li importa menjar carn sola, no sol ser habitual i la majoria de gent pot trobar a faltar un acompanyament.
El provolone és excel·lent. El posen potent d’espècies argentines però no s’emmascara en absolut el gust del formatge.
La llengua de vedella un clàssic per compartir, molt recomanable.
L’empanada criolla és divertida, no impressionant en potència i gust, però casolana i brilla en la senzillesa. En aquesta mateixa línia, el pionono de tonyina.
Amb el pop a la gallega trobem més subtilesa i una compensació molt bona de patata, pebre, oli i un pop tallat prim però de molt bona textura i gust. Millor que en forces gallecs on he estat.
Sobre les carns, podria elaborar plat per plat, però la conclusió és la mateixa per totes elles. Vacio, tall, novillo, bife, tira, magret… cuita molt bé, al punt exacte demanat, amb una capa magnífica a brasa per fora i servit sobre una cassoleta amb una reixa i algun caliu a dins per mantenir la carn calenta. Reiterar però una guarnició pràcticament inexistent, i que el plat et requereix demanar quelcom més per compartir per no haver de menjar la carn sola.
La carta de vins és força extensa en vins negres pel format del restaurant. Els 3 o 4 vins rosats i nombre similar de blancs t’insinua que no té massa sentit agafar-se un vi que no sigui negre; tenen raó. No són especialment barats, sobretot per ser Girona, però les carns tenen un preu més baix que de costum per lo que un sol acompanyar l’àpat amb un 5 finques o Malaveïna de Perelada o algun Malbec potent.
La crep de xocolata de postres és bona, i els altres postres són tots casolans del lloc. Val a dir, però, que és en l’apartat dolç on El Balcó té més potencial de millora. En destacaria el Don Pedro (gelat de nata amb whisky, caramel i nous) però no tingueu l’expectativa massa alta en la conclusió de l’àpat.
El servei del Balcó és bo, hi he vist pràcticament sempre els mateixos cambrers -bona senyal- i el ritme de cuina és sempre força idoni.
Puntuació 8 🐖 godalls
Web: https://www.elbalcorestaurant.com/
Direcció: Girona, Carrer de les Hortes, 16, 17001 Girona
Vaig pagar: 35€ | Preu mig: 35€
Data de visita: 2022