Entrem al restaurant 8 de 7 després de 7 o 8 intents fallits d’encarregar per sopar durant els últims mesos. És un lloc petit, sempre ple, lo qual denota el format atractiu per un públic més de jovent gironí que turístic.
Ben bé al costat del Balcó (8 🐖 godalls), amb una petita terrassa al davant, entres a un local allargat, decorat de forma moderneta, sense massa encant.
Servei amable però excessivament atrafegat, el qual si bé costa jutjar-lo amb un sol dia, no em va convèncer del tot. També es va notar aquest “no donar l’abast” a la cuina, en alguns plats, però ja hi arribarem.
Coses bones: només obrir la carta -molt extensa- els preus atractius salten a la vista. La carta de vins també té preus molt raonables però és l’antítesi en quan a extensió: curtíssima. Només val la pena, i encara gràcies, la referència més cara que tenen i vàrem beure: el Priorat Petit Pissarres. Mineral, tanins ben integrats; gamma baixa per ser un Priorat però no és un vi pretensiós. Si hi aneu escolliu-lo.
Decidim compartir tot un reguitzell de plats a mode d’aperitius i acabar amb un segon i postres cada ú.
L’steak tàrtar res de l’altre món, però s’entén pel preu al que el tenen. Tallat prim, possiblement a mà, m’hi va faltar mala llet i potència en la carn. Tot i això no és una mala opció.
L’hummus amb nachos i verduretes crues bé, lo esperat. Molt suau, quantitat correcta.
Les braves són una bogeria. En varis sentits: estan bojament bones, la proporció és enorme, i has d’estar -de nou- boig per menjar-te-les tal i com la presentació del plat suggereix: fotre’t la patata sencera i de cop a la boca; sense por a res ni a ningú. Òbviament no hi cap i, amb lo calentes que arriben és una bona idea tallar-les i deixar-les reposar. Com a punt no del tot positiu dir que són bastant greixoses i olioses, però entenc que pot formar part de l’encant insà del plat.
Arribem al millor plat, amb diferència, dels que he provat al lloc (i molta gent, alguns d’habituals, m’ha confirmat el mateix). La truita trufada amb formatge de cabra és un escàndol. Totalment imprescindible. L’olor i gust a tòfona va perfectament a joc, la truita està al punt i és molt gustosa, i el formatge de cabra complementa de forma molt adient. Insisteixo, si aneu al 8 de 7, demaneu aquesta truita.
La milanesa era una barbàrie nedant en oli. Gust decent, guarnició sense sentit. Un plat fàcilment millorable que espero que sortís pitjor que de costum per les presses d’aquell dia.
Del plat de carn amb demiglace i ceba fregida per sobre – aquesta ceba sempre m’ha semblat un detall absolutament cútric – no en recordo el nom però no estava dolent del tot. Una mica massa dolç, però en guardo un record decent.
Postres fluixos, on l’excés de sucre i dolçor de les cremes o acompanyaments emmascaraven una elaboració principal que apuntava maneres.
La balança sembla, a priori, tant o més negativa que positiva, però el preu excel·lent, la truita i la sensació global al sortir del lloc em deixen amb ganes d’algun dia tornar-hi.
Puntuació 7 🐖 godalls
Web: N/A
Direcció: Girona, Carrer de les Hortes, 10, 17001
Vaig pagar: 25€ | Preu mig: 25€
Data de visita: 2022