Barcelona Milano és un restaurant d’estètica cuidada a la part alta de l’eixample esquerra. Situat un bloc per sobre el recinte de l’Hospital Clínic, va ser un dels primers restaurants que freqüentava quan vaig arribar a la ciutat. Terrassa arreglada, tot i que no hi he menjat mai. Obertura i decoració que invita a entrar i que se’t presenta com un restaurant que escapa, a la seva manera, de tota aquesta onada de restaurants que intenten ser diferents però es queden en una modernor excessiva amb ambient i menjar que no brilla.

Barcelona Milano parteix d’una cuina que fusiona plats italians amb plats peninsulars. Dos territoris amb moltes similituds i sinergies de base, però que posen en valor els seus punts forts quan les compares i tens simultàniament a taula una focaccia italiana i una coca de vidre del maresme sucada amb tomàquet.

Diria que si no arriben als 100 plats s’hi aproximen. Tapes, peix i guisats per la part catalana, entrants rissotos, pastes i més carns pel costat italià.

El tàrtar de vedella és el meu imprescindible i sempre cau. Bon producte, tallat a ma, molt ben presentat i preu raonable.

La qualitat de matèria amb la qual treballen és decent, per sobre el típic restaurant de gama mitja pretensiós pensat per turistes o gent que ha voltat poc. Es nota amb els formatges a les amanides, amb la tonyina fresca, amb les croquetes i bunyols de bacallà, i amb els plats d’embotits per compartir.

La pasta troba un terme mig entre les receptes i gustos originals italians i un punt d’occidentalització. Carbonara i pasta a la siciliana destacables.

Tornant a l’espai, varietat de taules i racons però que convergeixen en un interiorisme ben pensat. Millor menjar a una taula amb cadires normals que a un tamboret. Cuina semi oberta amb un ritme frenètic dins i fora d’aquesta, però sense entrebancs; servei simpàtic però elegant. El vi i la sala refrigerada que tenen al mig del menjador juga un paper clau en l’estètica del lloc. Una mica pujat de preu, sense arribar però als atracaments que cada cop més restaurants et fan. Comentar que els vins a copes podrien costar força menys, allà sí apliquen un marge massa elevat.

Els postres no són increïbles, es deixen menjar. El millor és el tiramisú, però rondant els 7€ en pots trobar de millors.

Bon lloc per un menjar familiar on un es vulgui gastar quelcom que fregui més els 30 que els 50. Bona situació i en surts satisfet, que és lo important.

Puntuació: 7.5 🐖 godalls

Web: https://restaurantbarcelonamilano.com/

Direcció: Peralada, C. de Villarroel, 190, 08036

Vaig pagar: 35€ | Preu mig: 30€

Data de visita: 2021